El Decret d’Admissió d’Alumnes vigent a Catalunya comporta una priorització dels objectius organitzatius de l’Administració sobre el dret de les famílies a triar el centre que desitgen per als seus fills. Així ho consideren dues de les associacions més representatives del teixit escolar a Catalunya, que han estat representades en la Jornada sobre el Dret a Triar Escola. Realitats i polítiques davant el Decret d’Admissió d’Alumnes, organitzada pel Sindicat MPares i la Universitat Abat Oliba CEU en la seu d’aquesta última.
“Estem limitant un dret fonamental en nom de la capacitat administrativa per regular”, ha assenyalat el director de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), Josep Manuel Prats. El resultat de l’aplicació del decret, promulgat en 2021, és “un assetjament a la pàtria potestat de les famílies”.
JOSEP MANUEL PRATS
“Estem limitant un dret fonamental en nom de la capacitat administrativa per regular”
Tant Prats com el secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Miquel Mateo, ha valorat criteris com la zonificació o el fet que no es considera la demanda social per establir el nombre de places de les concertades. Des del seu punt de vista, tots dos comporten una restricció de la capacitat de les famílies per a triar escola. També s’han rebel·lat contra la idea que l’escola concertada és factor de segregació. “No és el dret a triar el que genera desigualtat, sinó les polítiques educatives en general. Identificar segregació amb escola concertada és molt perillós”. De fet, ha afegit, “pot passar que per combatre la segregació es conculqui el dret a triar, precisament, de les persones més vulnerables”, ha observat Mateo.
MIQUEL MATEO
“Identificar segregació amb escola concertada és molt perillós”
Per altra banda, tant el director general d’OIDEL, Ignasi Grao, com la professora de Dret Constitucional de la Universitat Abat Oliba CEU, Ada Garriga, han posat l’èmfasi en la vinculació existent entre l’existència d’una possibilitat real de triar centre i el respecte a un dret humà. Garriga ha fet un recorregut pel contingut de les convencions i pactes internacionals que recullen el dret de les famílies a triar, així com pels preceptes constitucions que fonamenten aquest dret com a pilar del dret a l’Educació. En aquest sentit, ha subratllat la importància que concedeixen aquests textos legals al fet que “hi hagi una alternativa d’educació no estatal”.
Des del punt de vista de Garriga, “impedir augmentar places, abocant els alumnes a un centre que no han triat, és tan greu com no deixar obrir centres”. També ha clamat contra la zonificació: “en prioritzar la proximitat, s’ha retrocedit en la capacitat de triar, a més de ser un factor de segregació”.
ADA GARRIGA
“Impedir augmentar places, abocant els alumnes a un centre que no han triat, és tan greu com no deixar obrir centres”
La directora d’investigació de la Fundació Jaume Bofill, Mònica Nadal, ha introduït matisos a aquests arguments: “Sense elements de política educativa, els centres amb mala fama mai alcen el cap”. En aquest sentit, ha observat que, en la majoria de les ocasions, “les famílies no opten per un centre, sinó que trien quines escoles volen evitar”. Considera, per tant, que cal treballar per l'”equivalència” de condicions entre els diferents centres.
MÒNICA NADAL
“Les famílies no opten per un centre, sinó que trien quines escoles volen evitar”
La jornada s’ha iniciat amb la intervenció de la directora del Sindicat MPares, María José Solé. Segons ha expressat, l’Administració hauria d'”ajudar les escoles que tenen problemes a tirar avant”, fomentant la “tradició d’educació d’iniciativa social tan present a Catalunya”.
Ofec a la concertada
El programa ha inclòs una taula de representants polítics, en la qual han participat Manuel Acosta (VOX), Ramon Espadaler (Units), Ignacio Martín Blanco (Ciutadans), Ester Niubó (PSC), Eva Parera (Valents), Fernando Sánchez Costa (PP) i Francesc Ten (Junts). Ha moderat el director d’RTVE a Catalunya, Oriol Nolis.
Hi ha hagut un cert acord entre VOX, Units, C’s, Valents, Junts i PP a assenyalar la infradotació que pateixen els centres concertats. Així, Parera ha parlat d'”ofec i xantatge” als centres concertats, als quals se’ls fa triar “entre tancar o convertir-se en públics“. En termes semblants, Acosta i Martín Blanco han lamentat el tancament durant els últims anys de catorze escoles concertades. “La concertada és garantia de llibertat davant la tirania de l’hegemonia cultural dominant“, ha afirmat Martín Blanco. I Acosta: “la Generalitat s’obstina a torpedinar a la concertada”.
Referent a la situació de les concertades, Ten assegurat “hi ha escoles acorralades per un sistema de finançament injust. Amb l’actual finançament de la concertada, mai es podrà lluitar contra la segregació”. I, en semblant línia, Espadaler detecta “accions premeditades com la falta de suport financer a escoles que estan ofegades“.
Sánchez Costa, per part seva, ha centrat el discurs en la necessitat de “posar cap per avall el sistema“. Seria a força de potenciar una doble llibertat: “grandíssima pluralitat de centres i amplíssima llibertat de les famílies. Deixem que la societat civil triï i hi hagi una veritable competència de models educatius”. El model de xec escolar també ha estat en boca de C’s.
Niubó ha abordat el tema de la segregació, entenent-ho com una qüestió directament relacionada amb la falta de recursos suficients. “Per a reduir la segregació necessitem més recursos“. Al seu judici, el decret d’admissió és “una eina” i cal millorar el tema de l'”infrafinançament”. També ha subratllat el paper de l’escola especial, “que fa un treball que no pot fer ningú“. En aquest aspecte també ha incidit Martín Blanco.
