Després de les conferències teològiques a càrrec de Francesc Torralba i dels arquitectes Jordi Faulí i Maurici Cortés, aquest 12 de febrer, festa de Santa Eulàlia, ha estat el torn dels altres dos membres de la Comissió Teològica de la Sagrada Família: Joan Torra i Armand Puig. Al llarg d’aquestes dues jornades teològiques, s’ha volgut oferir unes reflexió de 360 graus sobre el sentit de la torre de Jesucrist, la més alta del temple, amb els seus 172,5 metres d’alçada, i que serà inaugurada el proper 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí.
Així, després d’haver aprofundit sobre l’eix trinitari de la torre de Jesucrist, en la primera sessió, el 15 de gener, en aquesta ocasió Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha reflexionat sobre l’estructura cristològica, mentre que Armand Puig, president de l’Agència per a la Valoració i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (Santa Seu), ho ha fet sobre l’eix eclesiològic.
El Dr. Joan Torra ha destacat que “la presentació de Jesucrist que es troba en l’interior de la torre es desplega en vint-i-quatre referències cristològiques, que estan subdividides segons els tres nivells de la torre, seguint l’ordre de les mateixes paraules de Jesús: ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida’ (Jn 14,6)”. D’aquesta manera, les persones que vagin ascendint en l’interior de la torre viuran “una veritable asenció espiritual” que elevarà l’esperit cap a Déu. Però no “per quedar-se a l’interior en un fals quietisme, sinó que l’estada a la torre et permet tenir prou armes per a viure una vida en la caritat, tal com la visqué Jesús”.
A nivell eclesiològic, el Dr. Armand Puig ha remarcat que “la relació entre la torre i la basílica s’articula mitjançant la doctrina teològica de la constitució dogmàtica sobre l’Església, Lumen gentium, i en relació amb la connexió amb la ciutat de Barcelona, Gaudium et spes, perquè Gaudí ha estat precursor del Concili Vaticà II”.
ARMAND PUIG
“La torre de Jesucrist s’inscriu en una gran església que no es presenta tancada en ella mateixa, sinó oberta al món i, concretament, a la ciutat de la qual forma part”
En aquest sentit, “la torre de Jesucrist s’inscriu en una gran església que no es presenta tancada en ella mateixa, sinó oberta al món i, concretament, a la ciutat de la qual forma part. És una església del poble i per al poble, en la qual és possible auscultar el batec dels goigs i les esperances de la humanitat. L’inici de la constitució pastoral Gaudium et spes encaixa de ple en el plantejament de Gaudí i de la ubicació de la Sagrada Família en relació a la ciutat”.
Segons Armand Puig, si amb la consagració de la basílica, el 7 de novembre del 2010, amb Benet XVI, “la gran església de Barcelona va quedar catapultada a nivell mundial gràcies a una cerimònia litúrgicament modèlica”, amb motiu de la probable visita de Lleó XIV, “hi quedarà encara més gràcies a una torre trinitària i cristològica, agosarada però no altiva, ferma però no abassegadora, coronada per la creu que salva la humanitat, per la qual Jesús morí, tal com canten els versos de la Passió escrits pel poeta Jacint Verdaguer, la memòria del qual no és lluny de la Sagrada Família”.
