L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha participat el dijous 21 d’agost a la Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra cada any a Prada de Conflent. Ho ha fet, a més, en el marc de l‘atorgament a l’abadia de Montserrat del Premi Canigó, que ha recollit l’abat Manel Gasch. En la seva intervenció, que ha portat per títol Montserrat: el batec d’un cor espiritual, Planellas ha destacat que “és bàsica una reactivació i actualització de la dimensió espiritual de la catalanitat”.

Planellas ha dit aquestes paraules durant una llarga glossa espiritual dedicada a l’abadia de Montserrat en el mil·lenari de la seva creació per l’abat Oliba: “Parlem de bressol de música i cultiu de cultura. Parlem de font d’esperança, de dipòsit de sentiments i anhels. Parlem d’espiritualitat benedictina, de dipòsit de fe cristiana catòlica. Parlem, doncs, d’un símbol col·lectiu que, des del seu origen creient, desborda el seu propi marc religiós per entrar en la vida profunda del poble català, com una mena de cor espiritual que batega des de fa mil anys.”

“Parlem d’un símbol col·lectiu que, des del seu origen creient, desborda el seu propi marc religiós per entrar en la vida profunda del poble català, com una mena de cor espiritual que batega des de fa mil anys.”

En la seva intervenció, Planellas ha parlat de l’espiritualitat montserratina com a far de l’espiritualitat catalana: “És, el nostre, un poble d’indiscutibles arrels cristianes, com afirmava el document de la Conferència Episcopal Tarraconense d’ara fa quaranta anys (Arrels cristianes de Catalunya, 27 desembre 1985), que pot contemplar quasi dos mil anys des de la primera evangelització apostòlica, i segurament esdevinguda de forma primigènia a l’aleshores capital per excel·lència, a la ciutat de Tàrraco, de mans del mateix Pau de Tars. Hem esdevingut una societat cristiana i, des de la talaia montserratina s’ha contribuït en gran mesura a donar forma, contingut, esperança i fervor a aquest ser cristians i cristianes.”

“Hem esdevingut una societat cristiana i, des de la talaia montserratina s’ha contribuït en gran mesura a donar forma, contingut, esperança i fervor a aquest ser cristians i cristianes”

En relació amb el futur, l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha dit que continuarà sent bàsica “la necessitat d’interioritat en un món superficial, és bàsica la importància de la pau en un món massa violent, és bàsica la importància de l’ésser humà en un món cruel que descarta i aixafa la debilitat, és bàsica la fraternitat i la comunitat, és bàsica, també, una reactivació i actualització de la dimensió espiritual de la catalanitat, no com a una ideologia, sinó com un estil de vida que ens sigui propi. En tot això, Montserrat és una llum i una garantia.”

I ha finalitzat dient: “Demanem que Montserrat continuï fent aquest paper. Perquè, encara avui, Montserrat continua essent una veritable talaia del cristianisme, un far d’esperança per a la comunitat cristiana i per a la societat en general. Aquest referent no el podem perdre i, per aquest motiu, tant el monestir de Montserrat com els bisbes de Catalunya hem de mantenir aquesta flama encesa. I el monestir i la seva comunitat de monjos ―sense desdir del seu ora et labora― no ha de deixar d’acollir, d’aixoplugar, d’acomboiar una societat catalana sovint òrfena d’espiritualitat, òrfena de sentit de la vida i de referents morals, òrfena de fe cristiana.”