L’evangeli de Marc introdueix la persona de Jesús de Natzaret, i ho fa mostrant la veritable humanitat del Redemptor. Jesús ha volgut involucrar-se en l’alliberament de la humanitat per mitjà de vincles humans, concretament el fet de voler tenir un mestre en la figura de Joan, profeta apocalíptic, baptista d’ofici i predicador eficaç que removia les consciències tant dels fidels de classe baixa com dels mateixos reis del seu moment.
Ara bé, allò que fa valuós Joan és el fet de ser el precursor de Jesús, i Déu ho preveia en les profecies d’Isaïes. Joan i Jesús, doncs, formen part d’un drama superior al mer esdevenir de la història humana, tot i que a nivells molt diferents: és el drama de l’amor de Déu. Les promeses de l’Antic Testament troben en Joan el darrer ressò, són la preparació immediata, l’acompliment desbordant i xarbotant de la misericòrdia divina.
Idealment parlant, en aquest temps d’Advent, Joan té també un valor pedagògic en l’ordre de la fe. Que la Bíblia trobi en Joan el darrer preparatiu i en Jesús la seva resposta màxima, subratlla la continuïtat del Déu que es revela i salva, i confirma que Jesús és el Fill de Déu, veritable, propi i personal, centre d’una nova manifestació de Déu en la història, més enllà de les fronteres d’Israel.
Pel que fa a la Litúrgia, el baptisme de Joan al Jordà és una anticipació del baptisme sacramental en Crist, que ens confereix la condició sobrenatural de fills de Déu pel do de l’Esperit Sant en la sang preciosa de Jesús salvador. A més a més, és una crida a la conversió i a la renovació espiritual; és una crida el baptisme, una invitació a entrar en una comunió transformadora amb Déu, Pare, en l’Esperit Sant.
La figura de Joan també és una interpel·lació a les consciències, una crida específica i èticament comprometedora: cal que canviem i renovem l’esperit i la manera amb la qual percebem el món i la història i la convivència. El Senyor ens visita, cal rebutjar pecar, cercar la justícia, apostar pel perdó i obrir-nos a la novetat de l’Esperit Sant en Jesús que ens porta el Regne de Déu.
En resum, doncs, Joan és un model espiritual d’humilitat i servei, i de sotmetiment al voler de Déu. Joan, amb el seu capteniment, més enllà dels èxits humans, no s’arroga els mèrits de la seva vida ni les seves tasques, és una figura espiritualment potent, més per saber-se ubicar enfront del misteri de l’Encarnació del Fill de Déu. Déu, en Jesucrist, s’ha fet petit per engrandir la humanitat, ungint-la com a servidora de l’economia de la gràcia de Déu i de Jesucrist. Bona continuació de l’Advent!
