La Nativitat del Senyor concentra el compliment de les promeses messiàniques fetes pels profetes al poble de Déu. L’Encarnació i Naixement del Fill de Maria de Natzaret marquen l’inici dels temps nous i definitius per a la història humana. El misteri que embolcalla aquest fet històric es refereix a la “Paraula de Déu feta carn”, que volgudament inicia el seu pelegrinatge a la terra com un més de nosaltres, però amb una missió sense parangó: “Salvar el món per mitjà d’ell” (Jn 3,17). Ho fa des d’un país concret que té cultura, fe i història politicosocial pròpies, sotmeses a les vicissituds que caracteritzen la vida humana individual i col·lectiva.
La litúrgia d’aquest diumenge, festa de la Sagrada Família, convida a repassar el camí que va seguir la família de Jesús, amb Maria i Josep, des que va haver de fugir de Betlem fins que va arribar a Natzaret. La narració, exclusiva de Mateu, comprèn dues escenes relacionades entre si. L’àngel del Senyor s’apareix en somnis a Josep en dues ocasions, per instar-lo a fer allò que li mana. Amb la mateixa docilitat amb què havia obeït el mandat de l’àngel quan li anuncià el naixement de Jesús, el fill de Maria engendrat per l’Esperit Sant (Mt 1,20-25), actua ara Josep quan l’Emmanuel (Mt 1,23) ja és nat. En aquesta ocasió (Mt 2,13-15), el mot d’ordre és que “amb el nen i la seva mare” ha de fugir cap a Egipte fins que l’àngel li ho digui, ja que “Herodes buscarà l’infant per matar-lo”. En la segona escena (Mt 3,19-23), situada després de la mort d’Herodes el gran, el mandat és tornar al país d’Israel. Possiblement, el pensament de Josep era tornar a Judea, a Betlem d’on era descendent. Tanmateix, com sigui que aleshores Arquelau, tant o més sanguinari que el seu pare Herodes, regnava a Judea, Josep és advertit de no anar a aquella regió, sinó a Galilea. Jesús amb els seus pares s’instal·laren a Natzaret.
Al final de les dues escenes, s’afirma que allò que hi ha relatat és el compliment de dos anuncis profètics. En primer lloc, tornant d’Egipte es compleix en Jesús allò que havia anunciat el profeta Osees (11,1) referint-se a Israel: “D’Egipte he cridat el meu fill.” Mateu copsa que Jesús és el vertader Israel, Fill de Déu en plenitud de sentit, que en la seva pròpia carn fa l’experiència de l’exili i de l’èxode. En segon lloc, Natzaret, el lloc de residència de la Sagrada Família era en aquell temps un lloc insignificant, humil, de màxima pobresa. Als deixebles de Jesús i a ell mateix els anomenaven natzarens. Mateu veu en aquesta denominació el compliment d’allò que els profetes havien dit sobre el Messies humil.
No puc acabar aquesta reflexió sense referir-me a l’honor del nostre poble d’haver donat a la Sagrada Família tantes institucions que en porten el nom i, de manera tan significativa el monument cristià més esplendorós del món, gràcies al geni Antoni Gaudí.
