Jesús guareix un cec de naixement i l’evangeli ens convida a mirar més enllà, a transcendir l’anècdota i arribar al fons del misteri de Déu. Jesús és la visualització de la revelació de Déu Pare d’una manera renovada. Déu es revela en Jesús com a judici lluminós que crida a la nostra responsabilitat. Amb Jesús arriba el judici de Déu: no és un judici dur sense misericòrdia; és un judici d’autocrítica, un judici de consciència, un judici de canvi de vida, d’abandonament en el poder bondadós de Déu Pare. És un judici de segones oportunitats, un judici d’opcions ètiques profundes, un judici de revisió religiosa que ens convida a deixar el que és antic, que és el pecat, i a abraçar el que és nou, que és l’amor sobreabundant del Pare revelat en la creu salvadora de Jesucrist, el qual ens ha concedit l’aigua restauradora, que és l’Esperit Sant. Amb l’aigua i amb la sang de Crist crucificat, l’Esperit Sant ens ofereix la participació en el fons del misteri de Déu, Trinitat Santíssima.
Per a sant Joan, Crist va guarir aquest cec en el context d’una festa jueva específica: la festa dels Tabernacles, que se celebrava cap a la tardor. El fidel era convidat a abandonar una casa sòlida per entrar en cabanes vulnerables que ens feien veure i viure la condició humana: som pelegrins en aquest món sota el cel obert, amb tot el que té de lluminós i també de limitador. L’auxili sacramental d’aquells dies sants era la llum de la Paraula de Déu, visualitzada en els grans canelobres que s’encenien a l’atri del Temple i il·luminaven tota la ciutat, i era l’aigua de la piscina de Siloè signe de purificació i restauració moral. Doncs bé, Jesús assumeix tota aquesta economia sacramental i la personalitza: Ell és la llum, Ell és el tabernacle, Ell és l’aigua salvadora, Ell és la potència de Déu capaç de guarir la ceguesa incurable.
Quan Jesús cura el cec de naixement, apel·la a la nostra consciència i ens recorda que som de pas en aquest món, però no de pas davant allò essencial. Som pelegrins cridats a participar amb més plenitud, des de la llibertat i la fe, en l’amor insondable de Déu. Això requereix de nosaltres una humil disposició d’acollida.
La carn de Jesús és el nou tabernacle en el qual podem experimentar l’aixopluc de Déu malgrat la intempèrie del món present. Llum, aigua, vi, guarició, consol de Déu: tot això, per mitjà de la fe, ho participem en el si de l’Església que Jesús ha convocat.
Siguem pelegrins dòcils que, malgrat la nostra ceguesa, acudim a Jesús sense deixar-nos atemorir per les dificultats del món present.
