Còrdova acull el seu nou bisbe, Jesús Fernández, amb la solemnitat d’una presa de possessió i amb la senzillesa evangèlica del pastor que s’adreça i abraça el seu poble amb emoció intensa i afecte fraternal. En les seves paraules, ha posat en relleu la seva missió: “El projecte d’un bisbe o d’un pastor sempre és fer vida l’Evangeli, experimentar-la, ajudar, sent pont, ajudar l’altre a percebre la presència de Déu i el seguiment de Jesucrist.” Ha subratllat amb força que “els primers moments del pontificat han de ser, i vull que siguin, l’escolta. L’escolta del Senyor (…) i l’escolta del poble sant de Déu per veure’n les inquietuds, dificultats i respondre des de la Paraula de Déu a aquest anhel, a aquests somnis”.
Davant d’aquests primers missatges em venen a la memòria unes paraules de Benet XVI quan va assenyalar les cinc qualitats que havien de tenir els bisbes, entre elles, la primera, que “ha de ser un home per als altres, i ho serà veritablement si és un home conquerit per Déu. Un bisbe ha d’estar posseït per la inquietud de Déu pels homes, dient, pensant i sentint juntament amb Déu. Ha de portar a Déu les seves dificultats i les dels altres, així com les seves alegries i les dels altres”.
Còrdova ha estat tres cops capital: de la Bètica romana, del califat omeia i de la frontera cristiana durant els dos darrers segles i mig de la Reconquesta. Tot això ha deixat als cordovesos un profund pòsit cultural en el seu caràcter i tradicions, una rica llista de personatges il·lustres nascuts aquí o que van deixar a Còrdova la seva petjada. Benvingut sigui el nou pare i pastor de la diòcesi cordovesa.
