Jesús havia crescut en aquelles contrades. Per la reacció de la gent quan Jesús es posà a ensenyar per les sinagogues d’aquells llogarets, podem comprendre que fins aleshores la seva vida havia estat del tot normal: una vida on res havia destacat, on res feia estranyar ningú. Ara, les coses havien canviat: Jesús havia estat batejat al Jordà per Joan el Baptista, havia estat enviat al desert per ser-hi temptat i, ara, predicava per tot Galilea la bona nova de la presència del Regne enmig d’ells i s’havia posat a ensenyar a les sinagogues. El seu ensenyament deixà tothom astorat: els estranyava com ensenyava perquè ho feia amb autoritat, no com els mestres de la llei.
Els mestres de la llei devien repetir només allò que havien sentit o que estava escrit. Jesús quan ensenyava deia: “heu sentit a dir… però jo us dic…; està escrit…. però jo us dic….”; o simplement: “jo us dic: quan pregueu…” La diferència, la que configura autoritat a la manera d’ensenyar de Jesús, és la referència a la seva persona: jo us dic. Què ho feia que Jesús pogués parlar així de l’Escriptura, que Jesús pretengués poder interpretar des de la seva persona l’Escriptura, la Llei i els Profetes? Què ho feia que pogués referir a ell mateix l’Escriptura i fer-ho amb autoritat? Com no havien de quedar sorpresos i estranyats els seus veïns en veure una actitud tal? O bé Jesús s’havia tornat completament foll o bé no havien entès encara qui era Jesús.
La resposta la proclama aquell esperit maligne per boca de l’home que havia posseït: “Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.” El que els homes encara no poden ni entreveure, els esperits malignes horroritzats confessen i davant la seva santa presència fugen xisclant i sortint violentament dels posseïts. És el primer signe de la presència del Regne enmig nostre: la destrucció de soca-rel del mal. Amb la presència del Sant de Déu a la terra, el mal i el maligne perden tota la seva força.
Jesús parla amb autoritat, referint tota l’Escriptura a la seva persona, fent nova així, tota la doctrina, i pot manar els esperits malignes i fer-los fora, perquè Jesús és el Fill de Déu, que s’ha encarnat per donar-nos la seva vida i conduir-nos a Déu. El seu ensenyament i la seva nova doctrina, predicats des d’aquest moment a la sinagoga de Cafar-Naüm fins al dia de la seva mort, seran una invitació a qui escolti a descobrir la seva veritable identitat i a confessar-lo com a Fill de Déu. Per suscitar en els homes aquesta confessió salvífica, estarà disposat a donar la seva vida dalt del patíbul de la creu.
