Ahir dijous 8 de gener es va fer públic l’acord entre l’Església espanyola i el Govern per obrir, a través del Defensor del Poble, una nova via d’atenció en la reparació de víctimes d’abusos sexuals en aquells casos que no tenen recorregut judicial perquè han prescrit o perquè el victimari o agressor ha mort. En la signatura de l’acord i en la roda de premsa posterior hi va participar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. I per part de l’Església, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, i frare dominic i president de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego.
Quina valoració fa d’aquest acord, que obre una nova via en l’atenció i reparació de les víctimes d’abusos sexuals en el si de l’Església?
La valoració és molt positiva perquè suposa un pas més. Fa temps que treballem en aquesta realitat que per a l’Església ha suposat un patiment gran, però alhora un compromís. Jo crec que és un altre pas important en tot aquest procés que estem vivint.
Malgrat que l’Església en el seu conjunt fa anys que ha implementat polítiques d’acompanyament de les víctimes i de prevenció, creu que hi ha lloc per a l’autocrítica?
Sempre hem de fer autocrítica. L’Església ha anat aprenent a l’hora de respondre a la situació de moltes víctimes generades per persones del mateix àmbit eclesial. I aquest aprenentatge, com qualsevol aprenentatge, té el seu procés. L’autocrítica que podríem fer avui més forta és la lentitud en la nostra resposta. És a dir, hem d’aconseguir més agilitat, sobretot posant-nos en la situació de les víctimes. Les víctimes quan denuncien o quan s’atreveixen a comunicar en públic el que durant la infància o l’adolescència han viscut requereixen una resposta una mica més àgil i més ràpida, menys burocràtica. Precisament estem intentant agilitzar els processos. Crec que la Comissió Assessora del Priva està fent molt bona feina. Cal conèixer-la des de dins. Són persones molt professionals, molt serioses a la feina, molt objectives. I, certament, tant les diòcesis com les congregacions estem molt satisfetes de la feina que estan fent.
L’acord amb el Govern inclou el compromís d’ampliar la reparació integral a altres sectors de la societat, no només l’Església. Creu que l’Església, amb el camí recorregut i la seva expertesa, pot ser un model o un punt de referència?
Certament. Una de les exigències que hem posat sobre la taula en les negociacions per arribar a aquest acord era que el Govern havia d’expressar més compromís envers totes les víctimes en l’àmbit de la societat espanyola. I sí, certament creiem que l’Església, en aquest sentit, ha començat a fer els seus propis deures amb força serietat i responsabilitat, com un compromís moral. La pregunta que llancem a la societat espanyola és: Quina institució a la societat espanyola assumeix el compromís d’atendre víctimes de suposats delictes que ja estan prescrits per la llei, on ja no hi ha un recorregut jurídic? L’Església ho ha fet i ho està fent. Crec que aquest és un punt de recuperació moral per a la pròpia Església a l’hora de respondre a aquesta realitat tan sagnant i tan feridora per a moltes persones, també al si del conjunt de la societat. Per això una de les exigències de l’Església en el procés negociador amb el govern ha estat aquesta. Crec que el govern ho ha entès, tenint en compte les declaracions que estan fent, ja que van en la direcció d’intentar implementar la protecció de la infància a tots els àmbits socials.
Disposen d’una estimació aproximada de persones que poden recórrer aquesta nova via a través de l’Oficina del Defensor del Poble?
És difícil saber-ho, perquè encara potser hi ha molt silenci ocult. Però si tenim en compte les víctimes que han anat ja expressant públicament aquest dolor, i l’han anat comunicant tant a les congregacions com a les diòcesis, crec que podria estar al voltant del miler de persones. Amb tot és difícil donar una xifra i aquesta seria una estimació una mica gratuïta.
