Els éssers humans sempre anem amunt i avall, en un moviment continu, fent això o allò altre. I durant el temps pasqual que hem viscut m’he adonat, escoltant algunes de les lectures que ens oferia la litúrgia de la Paraula, que Jesús convida els seus deixebles a romandre. De seguida, em va assaltar la pregunta: què significa romandre?

Vaig anar al diccionari i vaig buscar la paraula. El significat que jo buscava no era el de ser en algun lloc durant un cert període de temps. Crec que aquest no és el significat que volia donar Jesús quan convidava els seus deixebles i a nosaltres a romandre. Aquest significat crec que té més a veure amb aturar-se, mantenir-se, quedar-se, arrelar-se, però per establir una relació vital amb Jesús i és clar, això implica temps.

Aquesta relació vital no vol dir que hàgim d’imitar Crist, en el sentit d’imitar-ne les accions, sinó més aviat, en el sentit d’adquirir-ne les actituds vitals, la seva manera de veure la vida, la seva manera de ser al món. És fer-nos d’alguna manera altre Crist. És deixar l’Esperit Sant que ens modeli segons el model que és Jesucrist.

Tot això no implica absentar-nos o fugir del món. Més aviat, implica romandre en el món a l’estil de Jesús, fent-lo present en els esdeveniments de la nostra vida diària, essent testimonis de la seva Bona Notícia, ajudant els altres a fer experiència de l’amor de Déu.

Això sí, estiguem atents i amb el cor obert a la seva Paraula, ella ens ajudarà a aquesta transformació, així romandrem en Jesús; després la qüestió rau a no guardar-nos-ho per a nosaltres, sinó a portar-lo als altres, així també romandrem units als nostres germans.