El Riqui Muñoz és mestre i la Inés Amor, dissenyadora. Són de Barcelona. Estan casats i són pares de sis fills. Als seus perfils d’Instagram —@papaymas @inesamorpero— transmeten el seu testimoni de família nombrosa i compromesa amb els valors de l’Evangeli. Un testimoni que Jaume Figa (@jaumefv), escriptor i membre de l’equip de Direcció de Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya, ha plasmat en un llibre: Una familia sin filtros (Ciudadela).
En un moment de disminució de la fecunditat, quina és la gran riquesa de la família nombrosa?
La gran riquesa és, d’una banda, molt humana, és a dir, la diversió, passar-s’ho bé en família. De l’altra, és un aprenentatge sobre què vol dir viure en societat dins la família. Recordo el meu pare que venia a l’habitació que compartíem tres germans, obria l’armari i ens deia: “Mireu, aquí hi teniu un exemple de la societat, heu d’aprendre a compartir.” La família nombrosa és un gran aprenentatge per conviure en societat.
No tot el que trobem a les xarxes socials és perniciós, també hi ha testimonis exemplificants.
És veritat que les xarxes tenen molts problemes, però també coses molt bones. En aquest cas, permeten visibilitzar el dia a dia d’aquesta família nombrosa amb molta normalitat, tal com ho viuen ells. El llibre, per tant, és una manera de mostrar un testimoni que surt del que és normal —malauradament a la nostra societat no hi ha gaires famílies nombroses— però normalitzant-ho i veient que és possible. És normalitzar una cosa que podria ser extraordinària però que no ho és i que no ho hauria de ser. Els seguidors veiem en les seves històries una naturalitat, sovint difícil de trobar en els influencers, que viuen molt de la imatge i les aparences.
Cada capítol del llibre és com un post d’Instagram. Quins aprenentatges hi trobem?
El llibre té un rerefons cristià, però a partir de situacions molt humanes, que poden servir per a qualsevol persona, independentment de la creença que tingui. Són capítols breus que ens conviden a la reflexió. Per això dic que s’assembla a El petit príncep, que aparentment sembla per a nens però que diu coses molt incisives. El missatge important és convidar a tenir cura de la família. Hi ha gent que, després d’haver llegit el llibre, ens ha dit que havia pres la determinació de tractar millor la seva família. I això ens emociona, perquè és el que volíem aconseguir: l’important és la teva família.
Quina història ens podria compartir?
M’agradaria destacar l’aprenentatge que ens donen els nens petits, a partir de coses molt senzilles. En el capítol En la luna s’explica l’anada en família a l’oculista. Vet aquí que el Pablo, mentre li miren la graduació, exclama: “Papa, vull unes ulleres així per veure millor la lluna.” “La lluna?” “Sí, hi tinc amics.” “Com?” “Sí, perquè de vegades els diuen que estan a la lluna.” D’aquesta manera senzilla el Pablo estava parlant de l’amistat. Un altre aprenentatge important de les famílies nombroses és el paper dels avis, que tenen una responsabilitat moral sobre els seus nets molt gran. No tenen potestat però sí autoritat. Així, quan hi ha famílies tan grans els avis sempre són eterns.
