A l’inici de curs els professors solen dedicar la seva primera classe a allò que, en els meus temps, anomenàvem la lectio brevis, la “lliçó breu”. El professor ens parlava de l’assignatura que li tocava impartir, insistint especialment en la seva importància. I més encara, al llarg dels meus anys al Seminari, sempre treia la impressió que cada professor catalogava com la més important l’assignatura que ens anava a explicar. En realitat, cada assignatura té la seva importància.

Encara en els primers dies de l’obertura de curs, valguin aquestes notes al vol com brisa fresca per a “intel·ligències i consciències”.

Primer, per als professors, tres “P”: “Paciència, prudència i providència.” Més que virtuts, són actituds que converteixen una classe en un lloc tranquil, on t’hi trobes bé. Ningú s’hi sent estrany. Ni el professor entre els alumnes, ni els alumnes amb el professor.

Segon, per als alumnes, tres “A”: “Atenció, aprenentatge, amor.” En els meus temps, s’explicava aquesta anècdota: “Què és el primer que cal per ensenyar llatí a en Joan?” I una veu responia: “Per ensenyar llatí a en Joan, el primer que cal no és saber llatí, sinó estimar en Joan.” A la pel·lícula Cinema Paradiso, l’Alfredo s’acomiada d’en Totó i li diu amb força: “Facis el que facis, estima-ho.”

Tercer, per als pares: “Cuideu la intel·ligència dels vostres fills, on hi ha el saber; la consciència, on són els valors; el cor, on hi ha els sentiments; i la conducta, on hi ha les obres.” Per tant, preocupeu-vos dels professors, de la metodologia que es fa servir, de l’ambient que es viu, dels valors que s’ofereixen.

Només es tracta de tres petites notes, però llegides amb atenció i practicades amb il·lusió, poden influir molt en l’educació i formació dels nostres fills.