S’ha inaugurat l’exposició Les corbes de la ment, una nova proposta per a la sala 4 del Palau Robert, a Barcelona. Es tracta d’un projecte de fotografia documental de l’artista visual Núria López, comissariat per la gestora cultural Carol Rojo i coordinat per la Fundació Photographic Social Vision.
La mostra posa la salut mental al centre de la discussió pública i analitza la vulnerabilitat que pateix la societat en relació amb els reptes als quals ens enfrontem a nivell individual, familiar, institucional, social i governamental.
El cap de serveis d’exposicions de Palau Robert, Santi Rifà, ha agraït l’assistència de nombrós públic present i ha evocat com, “des del primer moment, la proposta de Núria López i Carol Rojo ens va semblar irresistible”.
En el seu parlament de presentació, l’autora del projecte, Núria López, ha expressat el seu compromís personal: “Des de la pandèmia tenia clar que ens calia, a totes i tots, parlar de la salut mental i abordar-la decididament. No hi ha salut integral sense salut mental, i hem d’entendre que ens afecta com a conjunt humà, que ens hi hem d’implicar, i que l’hem de tractar des de la vessant genètica, però també des del codi postal; des de la salut, però també des de la filosofia, l’antropologia o la sociologia.”
La comissària Carol Rojo ha agraït la feina de Núria López i ha posat l’accent en “el drama dels suïcidis, que es compten per centenars a Saragossa o a Barcelona, i en la urgència d’una major implicació social per afrontar la salut mental en tota la seva complexitat”.
L’acte inaugural ha comptat amb unes reflexions finals del Dr. Victor Pérez, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar, qui ha insistit en la importància de les circumstàncies vitals per a la salut mental. “Des de l’Hospital del Mar —ha afirmat— es percep clarament que les condicions, a la Vil·la Olímpica o a la Mina, són sovint determinants; així mateix, són fonamentals els primers anys de vida dels infants i les relacions amb els pares, les mares i l’entorn. Les expectatives de vida i la pressió a les quals se’ns sotmet són també elements essencials.”
L’exposició s’estructura en tres blocs. Foto: ©Núria López.
L’exposició s’estructura en tres blocs per donar un ordre i un sentit a un tema tan ampli i complex com el que s’aborda. Aquests tres blocs estan totalment interconnectats.
El primer planteja l’estat de la qüestió de la salut mental, on s’analitza els casos de persones amb diferents perfils, pertanyents a diferents nivells socials, culturals i econòmics; el paper de la família i les respostes proporcionades, tant pel sistema institucional com pel privat, i les diferents eines disponibles a la societat.
El segon està dedicat als infants, als adolescents i als joves; el futur de la societat. S’hi estudia el tema del pantallisme: noves tecnologies, nous reptes en salut mental. Quin impacte té l’explosió digital sobre la salut física, mental i emocional en els adolescents i joves i com està afectant les famílies?
El darrer afronta el gravíssim problema del suïcidi, la conseqüència de la resolució desesperada d’un patiment psicològic i mental al qual la família, la societat i les institucions no han sabut, o no han pogut, donar resposta. Cada dia moren a Espanya onze persones per suïcidi, deixant un rastre de desolació al seu entorn més proper: els sentiments de culpa, la vergonya i, en molts casos, el silenci dificulten transitar per un dol que els permeti tancar la gran ferida oberta.
L’exposició es pot veure fins al 22 de febrer del 2026. L’entrada és lliure i gratuïta, i hi ha la possibilitat de gaudir de visites guiades amb inscripció prèvia.
