“Genial, fantàstic, compta-hi, endavant, m’encanta.” El rector de la Universitat Ramon Llull, el catedràtic Josep Rom (1963-2025), a qui la mort li ha sobrevingut de manera fulminant, feia servir aquestes expressions en el seu dia a dia. Era un possibilitador, un expansionista idealista, un creatiu genial i improvisador nat. Inspirador, generós, divertit, competent. Se’n reia subtilment de les parafernàlies institucionals, però al mateix temps tenia un enorme respecte per la institució que representava, i honorava.
La seva vida ha estat un continu sembrar. Primer amb la seva família, a qui estimava, citava i feia present sempre que podia (el primer llibre d’una col·lecció de l’Observatori Blanquerna porta la cara d’un dels seus fills). Després amb l’Església, a qui va servir i estimar també de maneres molt diferents, sempre amatent a ser útil i a generar: des de pòsters a logos, des de campanyes a dissenys per a diverses institucions. No hi ha disseny eclesial català sense en Rom. Va estar molt implicat en moviments d’universitaris i professionals cristians com el MUEC o el Moviment de Professionals. I sobretot, en el seu hàbitat, la universitat. És un dels pares fundadors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (1994), comunitat a la qual ha continuat vinculat com a professor a Màster i com a director de tesis doctorals. I a la seva estimada Universitat Ramon Llull, l’arbre de la qual també va dissenyar ell. Els seus logos són ara la nostra herència.
Es va llicenciar en Història Contemporània per la UB. La seva carrera la va vincular al disseny gràfic i a la creativitat. Doctor en Publicitat i Relacions Públiques per la URL i professor catedràtic, ha estat director del grau en Publicitat, Màrqueting i Relacions Públiques i també investigador principal del grup de recerca GRECP. Els seus estudiants en destaquen el temps que els dedicava, la seva saviesa i les seves orientacions, que no sempre eren canòniques però sí sempre ben fonamentades.
Va ser vicedegà a la mateixa facultat i el 2022 va ser nomenat rector de la Universitat Ramon Llull. En els seus anys de rector, les xarxes internacionals, la passió per vincular els estudiants en les decisions i l’energia a repartir eren el seu dia a dia. I lluitava amb el sistema, amb la vehemència i sornegueria que el caracteritzaven. Era un rebel, però amb causa. Amb elegància i desimboltura, trencant el protocol, com un monarca entremaliat o un pontífex argentí. Ell era així, tot nervi, passió, força.
