Josep Rius-Camps, prevere del bisbat de Terrassa, patròleg, biblista, eremita a Sant Pere de Reixach, morí el passat 19 de novembre als 92 anys a la residència Valldejuli d’Horta, on havia ingressat feia ben poc, voltat de l’estima dels seus germans i nebots, antics alumnes i membres de l’Associació Text que recull el seu valuós llegat intel·lectual i místic.

Fa més de tres decennis, en Pep Rius i una professora d’universitat anglesa, Jenny Read-Heimerdinger, es van interessar pels manuscrits més antics del Nou Testament, especialment de l’Evangeli de Lluc i dels Fets dels Apòstols. Un manuscrit escrit en grec es destaca dels altres, el Còdex Beza, amb el seu text molt proper al món jueu del 1er segle. La seva lectura atenta i científica ajuda a comprendre l’ensenyança de Jesús i la seva aplicació a la vida d’avui.

Vaig ser alumne del Dr. Rius-Camps a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, però la nostra amistat s’ha anat teixint en les converses a la  seva ermita de Sant Pere de Reixach, i a Sant Jeroni de la Murtra. Encara recordo la conferència que va pronunciar a l’antic monestir que portava per títol: Pentecosta, un fet aïllat o una baula més d’una cadena?

El 2009 vaig demanar-li un comentari evangèlic dominical per a Catalunya Cristiana. Ell va accedir amablement, tot i que la seva dedicació principal era i ha estat fins al final la recerca orant, perquè a l’ermita de Sant Pere s’albira una esplèndida panoràmica del Vallès i en el decurs de cinquanta anys ha fet compatible la feina de crítica textual amb la poda acurada dels seus rosers.

El primer article va sortir publicat al setmanari la vigília de Nadal d’aquell any. En principi li demanàvem un parell de col·laboracions. Després, la petició es va estendre a tot el cicle i després a tots els cicles litúrgics: una veritable gosadia. Ell, però, amablement hi va tornar a accedir una i una altra vegada Les variants del Còdex Beza depassen les minúcies semàntiques, posen en relleu un to més proper al que devia tenir la predicació de Jesús i ens fan comprendre amb més claredat la profunditat i la novetat dels ensenyaments del Mestre.

Les exèquies per l’etern repòs d’aquest singular pastor de muntanya -que anava calçat amb sandàlies des dels seus anys d’estudi a Alemanya- es van celebrar a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona i foren presidides pel rector de l’Ateneu, el Dr. Joan Torra, també patròleg, que va fer una homilia esplèndida sobre la vida i la mort a partir d’un text de Sant Ignasi d’Antioquia o de Síria.

Al final de la celebració hi hagueren els testimonis de familiars i amics. Com a antic director de Catalunya Cristiana vaig llegir aquest:

Sonet de comiat amb doble estrambot esperançat en la pasqua de mossèn Josep Rius Camps, l’eremita de Reixac. Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, 20 de novembre de dos mil vint-i-cinc

Abnegat profeta d’arrel profunda

contemplatiu del real, apassionat,

servidor fidel de la Veritat

la mirada clara, la veu rotunda.

Descalç de poder, la teva fe fecunda

unida a un cor de noble bondat,

t’ha fe jardiner de ferma amistat;

de les roses el perfum ens inunda.

Gustant cada mot de l’Escriptura

la intuïció sobrenatural no es detura

i tot d’una, llegint se’ns fa de dia.

Emmarcant sempre el text al context

has esquivat tot estèril pretext

i has recuperat símbol i poesia.

Admirador de mossèn Pere Relats

sou resplendents fars d’eternitats

I allí dalt, les campanes de Sant Pere

anuncien una nova primavera.

Vaig tenir l’ocasió, d’infant, de conèixer mossèn Pere Relats, al Poblenou, a casa de la meva besàvia “Donya Quimeta”.  Mn. Pere morí d’accident de muntanya el 1973 amb fama de santedat. En Pep Rius hi tingué una franca amistat sacerdotal. Ja la fan petar novament.