La guerra d’Ucraïna, Gaza, Veneçuela i Iran estan essent un laboratori d’experimentació de noves armes i noves tecnologies de guerra. Els drons pilotats en remot o autònoms porten a terme missions de vigilància, reconeixement o atac; aparells de baix cost, de fàcil producció i accessibles als exèrcits més febles. La segona tecnologia clau, utilitzada per la intel·ligència militar, han estat els satèl·lits d’empreses civils que utilitzant fonts en obert han permès identificar vehicles o tropes, moviments i seguiment. La tercera ha estat tecnologia civil per contrarestar narrativa o combinar imatges de satèl·lit, drons i xarxes socials per identificar vehicles, soldats o geoposicionar-los. La quarta tecnologia ha estat la Intel·ligència Artificial que ha fusionat i analitzat quantitats de dades com: detecció, reconeixement d’equipaments, anàlisis de patrons d’activitats, selecció d’objectius i atacar.

Les empreses tecnològiques civils s’han posta al servei de les militars, han ofert el seu coneixement i la seva tecnologia al servei de la guerra. Aquestes empreses oferien informació als òrgans militars en menys de 30 segons, decisions que fins fa molt poc es trigava uns dies. En definitiva podem observar com la tecnologia comença a desplaçar els humans en la presa de decisions, com els sistemes estan essent més autònoms dels humans.

Podem observar com la tecnologia comença a desplaçar els humans en la presa de decisions

En la mesura que la IA marca els objectius militars comencen a aparèixer preocupacions sobre la responsabilitat. Qui és el responsable d’un atac a una escola que mata 168 nens? Quan els dissenyadors de la IA no poden comprendre ni explicar les decisions o els errors de la IA?

L’altre problema al qual cal fer front és el principi jurídic de la distinció. En la mesura que les empreses civils esdevenen essencials per als militar es difumina i es fa més difícil distingir entre béns civils i militars, com a mostra Iran ha atacat 3 centres de dades d’Amazon a Emirats Àrabs Units i Bahrain. El Dret Internacional Humanitari considera imprescindible diferenciar entre civils i militars així com respectar el principi de proporcionalitat.

En termes ètics les guerres es tornen més ràpides, més tecnificades, més automatitzades, més basades en dades i menys en judicis humans. La realitat de la guerra difumina els límits i es fa urgent mantenir ferms els principis, els valors i les normes. La tecnologia pot modificar la forma en què es lliura la guerra, però les causes i les víctimes són les de sempre.