Les grans ciutats ens impressionen als que hi vivim, per la grandiositat de molts dels seus edificis, l’extensió del seu traçat urbà i cada vegada més la gran aglomeració de persones. Quan el recorregut de les grans ciutats es fa a peu, observem que hi ha diferents ciutats dins d’una mateixa ciutat.
Aquesta visió de les grans ciutats que urbanitzen el nostre món ens pot conduir a fixar-nos especialment només en els aspectes negatius d’aquestes grans concentracions humanes.
Aquesta reacció que podem tenir davant d’aquestes megàpolis d’avui no és bona ni objectiva. Perquè les urbs ofereixen avantatges als ciutadans que no estan a l’abast de molts d’ells. És cert, però, que a les grans ciutats hi ha una gran desigualtat social, i això origina una disparitat molt gran entre les persones que pateixen, sobretot les dones, els infants, les minories ètniques i els immigrants.
Tanmateix, hi ha una altra visió de les grans ciutats complementària. Francesc i Lleó XIV, dos Papes urbanites, que venen del gran continent sud-americà, ens parlen d’una altra mirada. Una mirada contemplativa que descobreix Déu present a les grans ciutats, a les llars, als carrers i a les places. Tots dos Papes ens ajuden amb els seus missatges a descobrir aquesta presència de Déu a les grans ciutats, perquè en ocasions no veiem la presència joiosa de Déu en les nostres megàpolis. Les grans concentracions humanes demanen ser contemplades i interpretades amb aquesta nova mirada. Viure a fons allò que és humà i introduir-se al cor dels desafiaments com un ferment testimonial, en qualsevol cultura, en qualsevol ciutat, fecunda i humanitza les grans ciutats.
