“L’agraïment és la memòria de l’amor”. Fa pocs diumenges, Mn. Blai Blanquer va utilitzar aquesta frase de Lao-tsé comentant un fragment evangèlic on només un dels deu leprosos curats per Jesús torna a agrair-li aquest do.
Dissabte 22 de novembre, la parròquia de Sant Esteve de Granollers va aplegar bona part d’aquesta comunitat i d’altres on ell va estar i de representants d’entitats de la ciutat i de les institucions municipal i eclesial, per fer-li palpable aquesta memòria de l’amor envers el testimoni de la seva obra, de la seva vida i de la seva persona.
Mn. Blai Blanquer i Cutrina, fill de Sabadell, ha arribat al seu norantè aniversari amb una lucidesa humana i una finor espiritual acrescudes al llarg de tanta vida treballada en pro dels altres, de les comunitats que ha servit i de les persones amb qui ha tractat, acompanyat, compartit.., és a dir, mitjançant el lliurament personal a les seves causes.
En les acaballes de l’Any Jubilar de l’Esperança, i explícitament en aquest context, Mn. Blai va acceptar un acte de memòria agraïda, tal com va aclarir en l’homilia de la missa d’aquell dia, primer dels tres moments de la festa. Deia: “Del 1935 al 2025 hi van 90 anys, que són certament els que compleixo. Però, el 2025 és l’any del Jubileu de l’Esperança. I Sant Esteve de Granollers és temple Jubilar. A més, el Papa Francesc ens va dir que aquest any tinguéssim molt presents els màrtirs, convincents testimonis d’Esperança i, justament, ara fa un any que tenim declarat beat un màrtir tan proper com el vallesà (sabadellenc) mossèn Gaietà Clausellas. Totes aquestes coincidències providencials venen a donar més i més sentit a l’assemblea que formem”.
Després de la missa concelebrada per diversos preveres i on antics i nous cantaires de la coral Albada van afegir encara més un to de festa i de bellesa, la sala d’Arqueologia de la casa parroquial, va acollir el dinar, on el brindis fou a càrrec del bisbe de la diòcesi de Terrassa, Mons. Salvador Cristau.
En acabar, a la sala Sant Esteve, l’agraïment va prendre la forma d’un seguit de paraules de diverses persones, presentades prèviament cadascuna fent un repàs d’esdeveniments i situacions viscudes -especialment- al llarg dels anys que Mn. Blai va ser rector de Granollers. Va iniciar el reguitzell Mons. Joan-Enric Vives, bisbe emèrit d’Urgell, amic i exalumne de Mn. Blai al seminari menor, seguit de Mn. Carles Cahuana, en nom dels vicaris que l’havien tingut com a rector.
Van continuar les intervencions de Beatriu Bayés, actual directora general de la Fundació privada Hospital Asil de Granollers, de la qual fou patró com a rectori; Ester Lara, actual presidenta de la Federació catalana de Puericantores i antiga cantaire de la coral Albada, fundada per la vedruna Carme Piguillem amb el suport de Mn. Blai; Francesc Boix, president de la Fundació Antònia Roura (que actualment compta amb dues residències per a gent gran), promoguda per aquesta gran dona i “inaugurada el 1981, gràcies a la seva feina incansable, trucant a moltes portes i de bracet amb Mn. Blai”, tal com consta al web de l’entitat. Especialment emotiu fou el moment quan, en nom de la Fundació del Xiprer, Xavier Quincoces Riera, en recordà els inicis i oferí als presents diversos talls filmats d’entrevistes a la seva mare, Mercè Riera, ànima d’aquell projecte per acollir i acompanyar les persones que més ho necessiten, el qual es convertí en realitat, també “de bracet amb Mn. Blai”, poc abans que aquest deixés Granollers, el 1997.
L’arquitecte Antoni Codina i el dissenyador Miquel Llach van fer memòria de les obres amb que Mn. Blai va reestructurar i afaiçonar el temple i altres espais parroquials, destacant les seves qualitats en aquests aspectes i, sobretot, el seu coneixement i concepte de bellesa i utilitat. Seguidament, Teresa Ortiz va fer memòria dels primers passos d’endegament de la Llibreria Santa Anna, al menut espai de la capella dedicada a la muralla de la ciutat, la qual veié la llum el 1983, gràcies a diverses persones i a l’empara de Mn. Blai. També l’equip de pessebristes, amb paraules de Marcel Serra, va fer memòria amb diverses anècdotes de com tot era “acurat, mesurat, detallat i afinat” per la incansable afició i sentit de la perfecció i bellesa d’aquell rector que no hi escatimava hores.
Pere Diumaró va tancar el repàs amb l’esdeveniment que ell va promoure i va trobar en Mn. Blai qui li acceptés i donés la forma de festa i d’obsequi a tota la ciutat: retornar les vuit campanes al campanar gòtic, llançades daltabaix el 1936, quan es va cremar i ensorrar l’antiga església.
Entremig de tota aquesta relació, hi va haver moments emotius: l’agraïment de Mn. Blai a persones que “havien estat la seva mà dreta”, com la Rosa Fajula en l’àmbit de Càritas i present a l’acte, i d’altres ja traspassades, en nom de les quals es feu memòria del sagristà Jaume Godàs i de Jaume Sala, estretíssim col·laborador ja que “jo no prenia cap decisió sense comentar-li i escoltar-lo”. Un moment especial fou veure en la pantalla la imatge de la senyora Ramona Cutrina, mare del rector, qui més que mà dreta fou elogiada com a mà esquerra, ja que “amb el seu fi bon humor va fer que la rectoria gaudís d’una presència discreta, però molt acollidora”.
Les emocions contingudes van poder respirar i riure amb la sorprenent aparició, ja ben entrat l’acte, d’una parella d’avis -estil La Cubana– que venien a felicitar l’exrector. Una parella que, en la realitat, també havien estat col·laboradors de Mn. Blai: Esteve Banús i M. Glòria Casanovas.
Finalment, l’actual rector, Mn. Josep Monfort, i l’alcaldessa, Alba Barnusell, van reiterar el seu agraïment en nom de la comunitat parroquial i de la ciutat. És notable i diu molt el fet que, tot i alguns moments de dificultats en l’entesa a l’hora dels projectes i les obres, tots els alcaldes i alcaldesses des de l’inici de la democràcia van fer-se presents en un moment o altre durant aquest dia. Després de l’obsequi d’un detall entranyable dissenyat per Miquel Llach, unes paraules de Mn. Blai, visiblement agraït i emocionat, i un cant de la coral Albada, Joan Girbau, en nom de tota l’organització, va donar per tancat “aquest recorregut senzill, però sentit i sincer, que no pretenia altra cosa que ser un acte d’agraïment i d’amistat envers l’obra, la vida i la persona de Mn. Blai”, rector de Sant Esteve de Granollers del 1979 al 1997.
