El dijous 5 de febrer, el Casal Bisbe Cartañà de Girona va reunir més d’un centenar de persones, entre les quals l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per recordar la figura del bisbe Enric Pèlach. Durant l’acte es va posar en relleu tant la seva dimensió espiritual com el seu compromís social i humà.
El secretari de l’associació Amics d’Abancay, Joan López, va obrir l’acte exposant la seva triple finalitat: donar a conèixer la figura de mossèn Enric Pèlach (missioner i bisbe d’Abancay, 1968–1992), presentar la primera biografia d’Antoni Ducay traduïda al català i fer pública la recuperació de l’Associació Amics d’Abancay.
El vicari general del bisbat de Girona, mossèn Joan Soler, va llegir una carta del bisbe Fra Octavi Vilà en la qual es destacaven tres pilars del pensament de mossèn Enric: la fe, entesa com una confiança plena en Déu; la caritat, amb la mirada posada no en ànimes abstractes sinó en persones concretes; i l’esperança, com a clau per transformar el món, amb la convicció que Déu té un projecte per a cadascú. També va ressaltar la vocació missionera de Girona.
Per la seva banda, la vicepresidenta de l’associació, Dolors Vilamitjana, va ser l’encarregada de presentar el llibre Enric Pèlach i Feliu. Una vida al servei de Girona, Yauyos i Abancay, d’Antoni Ducay i traduït al català per Josep Maria Giralt Salvadó. En el seu discurs va repassar la trajectòria de mossèn Enric —des de la casa pairal de l’Estanyol, passant per la Guerra Civil, fins a la seva vocació missionera i la seva tasca al Perú— i el va descriure com un pastor proper i valent, que va saber respondre a les necessitats concretes del seu poble. Mort l’any 2007, el seu record perdura com el d’un pare estimat. Va destacar que el llibre, ara publicat en català, esdevé un pont viu entre Girona i el Perú.
“La seva manera d’estimar era concreta i activa”
El bisbe d’Abancay, Gilberto Gómez, va compartir diverses anècdotes que posaven de manifest la valentia, la fortalesa i l’abandonament en Déu de mossèn Enric, entre les quals una experiència amb terroristes que va afrontar amb pregària i serenor. Va recordar la seva etapa missionera, animada per sant Josepmaria, així com els nombrosos desplaçaments que va fer —acumulant més de 8.000 hores a cavall—. També va recordar la seva resistència inicial a acceptar el nomenament com a bisbe, el seu caràcter senzill i proper, i la seva gran capacitat de treball: va impulsar la construcció de més de vuitanta esglésies i seminaris, implicant-s’hi fins i tot en els plànols i en les obres. La seva manera d’estimar era concreta i activa: veia una necessitat, la resava i actuava. Va deixar, a més, una obra escrita rellevant.
Finalment, Carles Mascort, president de l’associació, va incidir en la dimensió social de la seva tasca, rememorant iniciatives com el Patronat de la Santa Creu de Girona, la vinculació amb els Manaies, la creació d’una leproseria i la seva tasca a Abancay. Va evocar una cita atribuïda a la Mare Teresa de Calcuta: «No puc parar de treballar; ja tindré l’eternitat per descansar». Arran de les necessitats que Enric Pèlach va afrontar a Abancay va sorgir l’associació Amics d’Abancay, que s’ha revitalitzat durant l’últim any. L’entitat té com a finalitat la recaptació de fons amb un triple objectiu: atendre necessitats concretes d’Abancay, donar suport a iniciatives a Girona i promoure una possible beatificació d’Enric Pèlach.
