Amb motiu de la seva beatificació, la figura del germà Licarió emergeix com un referent d’entrega, senzillesa i compromís educatiu. Nascut a Suïssa el 1870 amb el nom de François Benjamin May, va ingressar als Germans Maristes amb només 18 anys. Va destacar per la seva vocació pedagògica i la seva capacitat de lideratge, exercint responsabilitats en diverses escoles de Catalunya i el País Basc, on va deixar una empremta molt positiva.

El 1906, en un context social marcat per les desigualtats i la tensió anticlerical, va ser destinat al barri obrer del Poblenou, a Barcelona, per posar en marxa el Patronat Obrer de Sant Josep. Aquesta escola, gratuïta i oberta als fills dels treballadors, oferia no només formació acadèmica, sinó també humana i cristiana. Amb una clara voluntat de servei, Licarió i la comunitat marista van saber guanyar-se la confiança del barri, tot i les dificultats. L’escola també acollia adults i adaptava els horaris a les necessitats laborals, oferint serveis com biblioteca, dispensari i fons de socors.

El seu estil educatiu es fonamentava en la “pedagogia del cor”, inspirada en Marcel·lí Champagnat: per educar cal estimar. Concep l’escola com una gran família, on l’educador educa més amb el que és que amb el que fa. Era un mestre pràctic, humil i atent, que preparava amb cura cada classe i es preocupava profundament pel progrés dels seus alumnes. El seu somriure constant, la seva presència propera i la seva capacitat per entusiasmar infants i joves el convertiren en una figura molt estimada. Destacava especialment en cal·ligrafia, comerç i comptabilitat, i va col·laborar en l’elaboració de manuals escolars.

Durant la Setmana Tràgica de 1909, enmig d’un clima de violència i persecució religiosa, va ser assassinat. No el van matar per qui era, sinó pel que representava. Però fins i tot en aquell moment, va mantenir la serenor i el perdó. La seva vida, lliurada a l’educació i als més vulnerables, continua sent avui un testimoni viu d’esperança. El seu testimoniatge reflecteix el compromís dels Maristes amb els més pobres, en una època marcada per la conflictivitat social i la lluita per la justícia.

El germà Licarió no va escriure grans tractats pedagògics, però va deixar una empremta inesborrable en els cors dels qui el van conèixer. Recordem la seva memòria en cada escola que educa amb amor, en cada mestre que viu la seva vocació com un servei i en cada infant que troba en l’educació una oportunitat per créixer.

La seva entrega reflectia l’esperit de servei que inspira la Regla de Vida dels Germans Maristes, On tu vagis, on es convida cada germà a viure la vocació com una resposta d’amor i una aliança amb Déu. El germà Licarió va fer d’aquesta entrega una realitat quotidiana. La seva vida consagrada va ser una profecia de fraternitat, un testimoni viu que educar és estimar, servir i transformar el món des del cor.