El 7 de juny del 1926 Antoni Gaudí va sortir a peu del recinte de la Sagrada Família en direcció a Sant Felip Neri. Va travessar el passeig de Sant Joan i la Diagonal, va baixar pel carrer Bailèn i va arribar a la Gran Via. Havia de creuar la Gran Via i continuar pel carrer de Girona, però en aquell moment no s’adona que venen dos tramvies en sentits oposats i cau atropellat sota un d’ells, el número trenta, que havia sortit de la plaça de Tetuan en direcció al Passeig de Gràcia. Gaudí va quedar estès a terra, conscient però molt malferit. Eren, segons la declaració del conductor, les sis i cinc minuts de la tarda. Tres dies després, dijous 10 de juny a la tarda, moria a l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres de Barcelona. El seu enterrament tindria lloc dissabte dia 12 de juny, també a la tarda. Tenia quasi setanta-quatre anys.

Així relata el Dr. Armand Puig i Tàrrech la mort de Gaudí en el seu llibre Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic), un esdeveniment que es commemorarà el 10 de juny amb la gran celebració de la inauguració de la torre de Jesucrist, que amb els seus 172,5 metres d’alçada farà de la basílica de la Sagrada Família el temple cristià més alt del món.

“La visita del papa Lleó ajudaria a viure la inauguració de la torre de Jesucrist no només artísticament sinó espiritualment”, assegura mossèn Josep Maria Turull, rector de la Sagrada Família.