Antoni Gaudí va tenir en Montserrat unreferent lluminós, un motiu d’inspiració i un indret emblemàtic on va deixar laseva empremta. Va fer el primer misteri de Glòria del Rosari Monumental—altament simbòlic— i va dissenyar, tot i que no va realitzar, un mirador enforma de corona reial i un escut de Catalunya de més de vint metres d’alçadapel Cavall Bernat —un dels penyals més emblemàtics de la muntanya. L’exteriorde la Sagrada Família i la mateixa Pedrera evoquen, segons alguns, els penyalsmontserratins, i l’interior del temple les grutes «del nostre Sinaí», com elcantà mossèn Cinto Verdaguer.
Ara a Montserrat s’han exposat els plànols—inèdits— de la primera intervenció de l’arquitecte a la muntanya santa: el del’absis de la basílica reformat el 1877, amb el nou cambril de la Mare de Déu,i el projecte de reforma de les cobertes de l’edifici. Tot ho havia dissenyatl’arquitecte Francesc de P. Villar Lozano, però els plànols els va començar adibuixar el 1876 un jove Antoni Gaudí, que en aquell moment tenia vint-i-quatreanys, era estudiant de quart curs d’arquitectura i treballava per al’arquitecte Villar, amb qui, per cert, va tenir les seves discrepàncies.Recordem que Gaudí, per intermediació de Joan Martorell, seria el qui el 1883va substituir Villar en la direcció de les obres del temple de la SagradaFamília, quan aquest va dimitir intempestivament poc abans de començar elspilars de la cripta i Martorell per delicadesa es va negar a succeir-lo.
Les obres de la construcció del nou absis montserratíes van acabar el 1885. I dos anys després es va concloure la decoració interiordel cambril de la Mare de Déu amb les pintures de Joan Llimona. I el 1889s’inaugurava la cúpula de l’església dels jesuïtes del carrer Casp deBarcelona, obra de Martorell ajudat per Gaudí i Camil Oliveras, amb una cúpulainspirada en el projectat —i no realitzat— cimbori montserratí.
L’exposició ha mostrat, entre d’altres, el quadern denotes —digitalitzades— d’Antoni Gaudí, referents als plànols de l’absis, elcambril, el presbiteri i la planta de la basílica. S’han presentat tambédocuments originals, fotografies de la restauració dels plànols i delsoriginals, notes de les hores de treball dels arquitectes, de viatges ofactures del material utilitzat. El comissari de la mostra ha estat el germàJosep Galobart, arxiver del monestir, i les restauradores dels plànols, CarmeBello i Àngels Borrell de l’Estudi B2. Una gran aportació al coneixement del’obra juvenil del servent de Déu Antoni Gaudí.
