El projecte del Xalet del Catllaràs, a la Pobla de Lillet (Berguedà), va ser obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Així ho ha confirmat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, després d’un estudi científic encarregat el 2023 a l’arquitecte Galdric Santana, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i comissari de l’Any Gaudí.
La recerca de Santana determina que Gaudí va ser l’autor del projecte del Xalet del Catllaràs (ca. 1901-1908), tot i que no en va dirigir la construcció. Segons l’estudi, l’edifici conté metodologies i tècniques singulars pròpies de l’arquitecte que n’acrediten l’autoria. Gaudí, però, no la va reivindicar mai públicament perquè l’obra construïda no es va executar fidelment segons el seu projecte original.
Per parlar d’aquesta troballa, que la consellera de Cultura Sònia Hernández ha descrit com “una notícia d’un enorme valor per al nostre patrimoni cultural”, aquest divendres 20 de febrer Ràdio Estel ha pogut parlar amb l’autor de l’estudi, Galdric Santana.
“Els qui van portar l’obra no es van atrevir a seguir la proposta original”
Es pot asseverar al 100% que el projecte és de Gaudí?
L’estudi és bastant conclusiu. Hi ha un factor determinant en el disseny del xalet: la forma de la volta interior. Respon a un càlcul funicular i a una geometria que, en l’interval màxim en què es va poder construir, entre 1901 i 1908, ningú més a Catalunya ni a Europa sabia fer ni defensar com a mètode nou. Era una tècnica personal de Gaudí, que fins al cap de deu anys els seus seguidors no van començar a utilitzar. La corba és una funícula, semblant a una catenària, molt agosarada, que s’aguanta amb tres fulls de rajola. Els qui van portar l’obra no es van atrevir a seguir la proposta original i van acabar posant murs de càrrega. És per això que diem que l’obra va ser executada i modificada per tercers, perdent el seu sentit formal i estructural inicial. Aquesta situació explicaria per què l’arquitecte no va reivindicar mai públicament l’autoria de l’obra. Juli Batllevell, col·laborador de Gaudí, podria haver estat l’autor de l’execució.
En què s’ha basat la recerca, més enllà de l’anàlisi formal?
Hi ha diversos eixos. Un és la documentació relativa al primer arquitecte vinculat a l’obra, Viladevall, que en una tertúlia en feia referència. Un altre és una construcció que només coneixem per fotografies històriques, avui desapareguda, on hi apareix una volta semblant. També hi ha l’accés entre habitacions mitjançant l’ús de distribuïdors a 45º característic de Gaudí, en l’àmbit local i en el context del període que se situa entre finals del segle XIX i principis del XX (present a la Torre Bellesguard, obra coetània de Gaudí). Tot això reforça la hipòtesi.
“El Xalet es va construir per allotjar el personal tècnic i els enginyers de les mines de carbó situades a prop de la construcció”
Per a quin ús va ser encarregat el Xalet?
Era per allotjar el personal tècnic i els enginyers de les mines de carbó situades a prop de la construcció. És un projecte molt racional, amb una estructura que permetia canviar la compartimentació interior, una solució molt moderna per a l’època.
S’estan fent nous estudis per saber si hi ha més projectes desconeguts?
Sí, però no és un procés a curt termini. Aquesta recerca em va ocupar un any i mig. Com que no disposem de documentació clàssica, cal objectivar-ho tot amb recursos extraordinaris i línies de treball que no són habituals en la història de l’art. Per demostrar-ho també cal una recerca més àmplia i incorporar més aspectes científics.
