Amb La Paraula que em sosté. Meditacions d’un teòleg en temps de dol (Ara Llibres), el filòsof i teòleg Francesc Torralba Roselló completa una tetralogia iniciada fa setze anys sobre el dol. Una tetralogia que va començar amb Planta cara a la mort (Ara Llibres), va prosseguir amb Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat (Angle Editorial), No hi ha paraules. Assumir la mort d’un fill (Ara Llibres) i fins ara. En el primer llibre vam escoltar sobretot la veu del filòsof, en aquest darrer la del teòleg. Què ha canviat en aquest període de temps transcorregut entre el primer i el darrer llibre? La mort del seu fill Oriol, als 26 anys, en un accident de muntanya als Picos de Europa, el 14 d’agost del 2023, ho va capgirar tot i va fer que el Torralba que havia reflexionat sobre el dol des del marc teòric ho acabés fent des de l’experiència personal. I és des d’aquí des d’on escriu: “Quan un s’ha cansat de cercar consol en les màximes dels filòsofs antics, en els versos dels poetes, en les composicions artístiques dels músics i en la bellesa de la naturalesa i en cap d’ells troba l’assossegament que busca, s’obre a la Paraula que ve de l’Infinit.”
“L’última etapa del dol no és l’acceptació, sinó la gratitud a la persona que hem tingut, encara que hagi estat pocs anys entre nosaltres”, indica el professor Torralba.


