L’obertura del Consistori Ordinari Públic presidit pel Papa per a la canonització del beat Josep Vaz i de Maria Cristina de la Immaculada Concepció, s‘ha dedicat a la situació al Pròxim Orient i als cristians que hi viuen.
Francesc ha agraït la presència dels germans provinents d’aquesta zona i els ha dit: “Compatim el desig de pau i d’estabilitat al Pròxim Orient i la voluntat de fomentar la resolució dels conflictes a través del diàleg, la reconciliació i el compromís polític. Alhora, ens agradaria donar la màxima ajuda a les comunitats cristianes per sostenir-ne la permanència a la regió. No podem resignar-nos a pensar un Pròxim Orient sense els cristians, que des de fa dos mil anys, confessen el nom de Jesús.”
El Papa ha destacat com els esdeveniments recents, sobretot a l’Iraq i Síria, són molt preocupants. En aquest sentit, ha subratllat que “assistim a un fenomen de terrorisme de dimensions fins ara inimaginables. Molts dels nostres germans són perseguits i han hagut d’abandonar casa seva d’una manera brutal. Sembla que s’hagi perdut la consciència del valor de la vida humana, sembla que la persona no compta i que pot ser sacrificada per altres interessos. I, això, malauradament, davant la indiferència de molts.” Per al Pontífex, aquesta situació injusta requereix “a més de la nostra pregària, una resposta adient també per part de la comunitat internacional“.
Pau, reconciliació i llibertat religiosa
Els patriarques de les Esglésies del Pròxim Orient han descrit les situacions i els problemes de les Esglésies als seus països respectius. Les intervencions han reflexionat sobre l’exigència de la pau i de la reconciliació, la defensa de la llibertat religiosa, l’ajuda a les comunitats locals, la importància de l’educció per crear noves generacions capaces de dialogar entre elles i el paper de la comunitat internacional.
Els participants han dit que el Pròxim Orient necessita urgentment replantejar-se el futur. Per això s’ha ressaltat la importància de Jerusalem com a “capital de la fe” per a les tres grans religions monoteistes i s’ha posat en evidència la necessitat d’arribar a una solució del conflicte entre Israel i Palestina i Síria. Davant la violència de l’Estat Islàmic s’ha reiterat que no es pot matar en nom de Déu.
Sobre la llibertat religiosa s’ha reafirmat que és un dret fonamental, innat i universal. També s’ha exigit que es reconeguin als cristians tots els drets civils dels altres ciutadans.
Un aspecte en el qual han insistit és que un Pròxim Orient sense cristians seria una greu pèrdua per a tothom, perquè tenen un paper fonamental per mantenir l’equilibri a la zona i pel seu compromís en l’àmbit de l’educació. Per tant, és essencial encoratjar els cristians perquè es quedin i perseverin en la seva missió i perquè han contribuït al benestar dels països on viuen. Des d’aquesta perspectiva, s’ha parlat sobre el problema de l’emigració dels cristians. Han de trobar acollida en les Esglésies i en els Estats als quals emigren i haurien de comptar amb estructures pastorals adients per als diferents ritus. D’altra banda, s’ha sol·licitat que continuï l’enviament d’ajut humanitari perquè els cristians se sentin animats a no abandonar la seva terra.
En matèria d’educació, s’ha fet notar que a molts països del Pròxim Orient els llibres de text de l’escola no parlen de manera positiva de les religions diferents de la de l’Estat i s’ha constatat la necessitat d’establir un diàleg interreligiós amb els musulmans.
Finalment, s’ha demanat a la comunitat internacional que garanteixi als pròfugs cristians la possibilitat de tornar el més aviat possible a les seves cases i que s’estableixin “zones de seguretat”. També han fet una crida per totes les persones segrestades perquè el món no s’oblidi d’elles.
