La setmana passada la Conferència Episcopal Espanyola va publicar una nota doctrinal sobre el paper de les emocions en la fe. El document, titulat El cor parla al cor, ve motivat en un context de renaixement de la fe cristiana a la societat, especialment entre els joves pertanyents a la generació Z, i el sorgiment d’iniciatives de primer anunci (com recessos o experiències d’impacte) que faciliten la trobada amb Crist. Per a l’episcopat, aquestes eines d’evangelització noves “representen una alenada d’aire fresc per a l’Església”. Tot i això, els bisbes alerten del risc que aquestes experiències es quedin en “un reduccionisme emotivista de la fe” i recorden que els sentiments no poden deslligar-se de la veritat ni del bé.
Francesc Conesa, bisbe de Solsona i president de la Comissió per a la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal Espanyola, ha parlat d’aquesta qüestió en el programa El Matí de Ràdio Estel.
Es constata certament un renaixement de la fe cristiana a la societat, especialment entre els joves?
És molt difícil valorar fins a qui punt és així, però sí que és cert que estem comprovant com molts joves tornen a la fe. Tenim també l’experiència de gent que demana el baptisme, un fenomen que està creixent també aquí a Catalunya.
La preocupació per una vivència massa emotivista de la fe fa anys que es fa sentir, i són diverses les veus que s’han manifestat al respecte. Què és el que més els preocupa?
Veiem una extensió molt forta de mètodes de primer anunci que utilitzen aquest aspecte massa emotiu. Els mètodes són bons, funcionen bé i, com diu el document, “representen una alenada d’aire fresc per a l’Església”, però volem corregir excessos emotivistes que pugui haver-hi. Per això es diu que aquests mètodes, a la vegada que produeixen emocions, han d’estar equilibrats en la veritat i el bé. L’objectiu de la nota no és atacar cap moviment ni cap grup, sinó cridar l’atenció sobre un aspecte que creiem que ha de ser completat. En la vida espiritual de la persona, les emocions han d’estar integrades en l’intel·lecte i en la voluntat, és a dir, una experiència forta que es viu en un recés ha de portar a una formació i a un compromís envers els més pobres i la justícia. És molt important l’equilibri de tots els aspectes de la vida cristiana.
“Tenim grans mestres de la vida espiritual com sant Joan de la Creu o santa Teresa de Jesús que ens han dit i ens han advertit que pot haver-hi moments en la vida cristiana en què no hi hagi emoció, en què els sentiments s’hagin perdut i s’hagi de viure només en la fe més pura i més dura”
A la nota es valora el paper de les emocions en la vida humana i també en la vida espiritual, però se subratlla que els sentiments no poden deslligar-se de la veritat ni del bé. En un article publicat a Catalunya Cristiana, vostè afirma que “sense veritat, la fe es converteix en una cosa purament subjectiva, i sense caritat, tot es resol en un sentimentalisme buit”. La nota doctrinal vol reivindicar que l’experiència de la fe ha d’incloure totes les dimensions de la persona?
Les emocions no poden ser determinants mai. Tenim grans mestres de la vida espiritual com sant Joan de la Creu o santa Teresa de Jesús que ens han dit i ens han advertit que pot haver-hi moments en la vida cristiana en què no hi hagi emoció, en què els sentiments s’hagin perdut i s’hagi de viure només en la fe més pura i més dura. Tenim tota una experiència molt forta en l’espiritualitat cristiana, com la nit fosca de sant Joan de la Creu, en què sabem que la creu, la contradicció i l’absència de sentiments formen part de la vida cristiana.
A la part final de la nota, es presenten alguns criteris per al discerniment perquè aquesta experiència espiritual no sigui un mer objecte de consum. Quins serien?
La part final vol ajudar els que estan promovent aquests mètodes i els qui hi estan implicats a fer un discerniment. Justament es parla de la necessària formació i per això se subratlla la dimensió objectiva de la fe. També es parla d’ajudar-se dels grans mestres de la vida espiritual, com sant Ignasi de Loiola, que adverteix de la importància de discernir els estats de consolació o desolació de l’ànima, perquè no poden ser la motivació de la nostra vida cristiana. També se subratlla molt la dimensió eclesial, és a dir, si aquests mètodes porten a una vinculació més forta amb la comunitat cristiana. Hi ha el perill de viure la fe aïlladament o formant un grupet, quan l’important és integrar-se en la comunitat cristiana. I també es parla del compromís envers els més pobres i al servei dels valors del Regne.
Els criteris per al discerniment també demanen que l’expressió litúrgica de la fe no cedeixi a l’intimisme ni sigui desencarnada, sinó que, respectant les normes de l’Església, ajudi a endinsar-se en la bellesa del misteri que se celebra.
L’aspecte celebratiu també és important. Valorem positivament que molts joves s’estan apropant a Crist a través de l’adoració del Santíssim, ara bé, pot haver-hi un excés emotivista en aquest punt, amb tècniques estranyes al ritu. Nosaltres recomanem ser fidels al que diu l’Església i el ritual per evitar subjectivismes i l’arbitrarietat en el culte a l’Eucaristia.
