Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, està fent una tasca ingent en la recuperació de les receptes tradicionals dels convents, monestirs i cases pairals catalanes. Ha parlat d’herbes remeieres, de mel, de receptes conventuals, de costums alimentaris i també en prepara un sobre cuina vegetariana conventual i monàstica.
En el nou llibre que presenta fra Valentí, Begudes pairals i conventuals (Col·lecció A la Caputxina, Editorial Mediterrània), fa una aproximació al món de les begudes digestives i medicinals, com són pocions i elixirs que ens ajuden a tenir una vida més sana. La història va des de l’edat de pedra, quan comencen els primers ferments, fins als nostres dies. “He trobat una fórmula de la ratafia que es remunta a finals del segle XVIII, només elaborada amb disset plantes i que es recomanava per activar la circulació”, ha explicat fra Valentí. Una ratafia, “de tast molt lleuger”, que ha estat comercialitzada amb el nom de La ratafia de l’ermità.
VALENTÍ SERRA
“Menjar i beure formen part de la nostra identitat”
“Em quedava pendent de tractar un element complementari al menjar com és la beguda”, ha dit fra Valentí en presentar el seu llibre, el dimarts 21 d’octubre a la cripta dels caputxins de Pompeia -amb la seva arquitectura que remet al típic celler amb volta catalana- davant d’un públic fidel de tots els seus llibres, tractats i seccions, perquè no oblidem que fra Valentí és fidel col·laborador del nostre setmanari. “Menjar i beure formen part de la nostra identitat”, ha remarcat. “Això sí, sempre amb mesura i proporció.”
Begudes tan tradicionals com el resoli, la ratafia, el vermut, la cervesa, el vi, la sidra o l’aiguanaf són minuciosament descrites i analitzades per aquest llibre que en ressegueix la història i les propietats. Entre d’altres curiositats, ha explicat que durant molts anys la cervesa es va consumir calenta, fins que es va descobrir que fresca encara és més bona.
També explica alguns dels secrets de la nostra viticultura, que es remunta als monjos cartoixans i cistercencs, amb el profund tall que va causar l’arribada de la fil·loxera, un paràsit que matava l’arrel dels ceps i que va suposar una crisi econòmica i social a tot Europa. “Abans de la fil·loxera teníem uns ceps amb una personalitat pròpia, com les varietats de raïm queixal de llop, cua-tendra, cua de moltó i gatzerins. Si féssim arqueologia del cep jo crec que es podrien fer uns vins d’un tast revolucionari”.
“Si féssim arqueologia del cep es podrien fer uns vins d’un tast revolucionari”
El caputxí Jordi Cervera, autor del pròleg, ha agraït a fra Valentí aquest nou volum, el dinovè de la col·lecció A la Caputxina. “Tota aquesta producció de fra Valentí és de la cultura de pagès i pairal, quelcom que els caputxins sempre hem compartit. És traspassar la cultura pairal al convent.”
JORDI CERVERA
“Tota aquesta producció de fra Valentí és de la cultura de pagès i pairal”
“Tots els seus llibres tenen un posat com d’alquimista”, ha complementat el provincial dels caputxins, fra Jesús Romero. “A més, aprenem català i recuperem paraules que no usem gaire.”
JESÚS ROMERO
“Aprenem català i recuperem paraules que no usem gaire.”
La presentació del llibre ha finalitzat amb un tast de “La ratafia de l’ermità”.
