De vegades, ressonava la veu del cobrador de l’autobús; de vegades, s’encenia el “rètol”: “Final de trajecte.” Lògicament, havíem de baixar… No és el cas, però se li assembla. Ja fa molts anys, allà cap a la dècada dels 90, al segle XX passat, a un estimat i entranyable sacerdot català, Joan E. Jarque, i a un servidor de vostès, se’ns va ocórrer fundar un diari d’informació religiosa a Andalusia, de la mà de Catalunya Cristiana i inspirat en el diari amb aquesta capçalera. En realitat, vam ser els primers de posar en marxa el fet de fer sevir notícies i informacions d’una capçalera, unint-les en edicions per a altres llocs, en concret per a la comunitat autonòmica andalusa. I així, amb el títol Iglesia en Andalucía, vam posar en marxa, en col·laboració amb Catalunya Cristiana, el primer diari d’informació religiosa per a les diòcesis andaluses i per a tota la regió. Els horitzons de monsenyor Jarque eren amplíssims: “Oferir la capçalera del seu diari per a edicions successives en altres diòcesis”, utilitzant en bona part les seves “notícies, reportatges i entrevistes”.

Gairebé quinze anys es va anar publicant, des de Còrdova, Iglesia en Andalucía, editat per una fundació que va posar en marxa i presidia el llavors bisbe de Còrdova, monsenyor José Antonio Infantes Florido. Els seus successors en l’episcopat no van reprendre aquest projecte que es va anar eclipsant a poc a poc, fins a la seva desaparició. Immediatament, van començar a editar-se a Andalusia els “Fulls diocesans”. I així, el projecte de Joan Jarque —confeccionar i editar un gran diari d’informació religiosa— no va poder prosperar.