Aquestes iniciatives van coincidir amb l’arribada d’internet i les xarxes socials, que van canviar completament els àmbits, els mitjans i els mètodes de la informació, i es va iniciar la “nova era digital”.

Anys després, de la mà de Jaume Aymar, vaig començar a escriure aquesta secció, “Postals des d’Andalusia”, connectant així, via informació religiosa, dues comunitats autònomes. Ara ja, després d’haver exercit el periodisme civil i religiós durant més de cinquanta anys, canonge emèrit de la catedral de Còrdova, truquen a la porta els “darrers paisatges” sacerdotals: els de la “contemplació” i els dels “ministeris més propers i senzills”.

Certament, és un “final de trajecte” a Catalunya Cristiana, però no un “final de projecte”: tots continuem caminant a la “plenitud de les nostres vides en la intimitat amb Déu”, com ens va exposar sant Joan Pau II, en la seva definició del cel.

Mil milions de gràcies al nostre cardenal, Joan Josep Omella, a tots els directors de Catalunya Cristiana i a les persones que, amb paciència, han anat “rebent, col·locant i presentant” els meus textos de cada article, molt especialment a Rosa María Jané.

Bona Pasqua de Neu, al costat del pessebre de Betlem, i el millor per a l’Any Nou 2026!