En temps de la reforma litúrgica es va considerar de treure la festa de Sant Josep i posar-la a l’Advent per coherència amb la memòria dels fets i de les persones que preparen l’adveniment del Senyor. Finalment, es va superar el purisme litúrgic i es va mantenir la data tradicional de març. Que sigui solemnitat, fa que hagi estat un dia fora de la Quaresma (com el 25 de març, la solemnitat de l’Anunciació del Senyor). Celebrar Sant Josep en plena Quaresma té un sentit. En certa manera, sant Josep marca com l’espiritualitat de l’Església viu la Quaresma: en una actitud de pura interioritat, de pura confiança. En la fidelitat en la fe, la pura i sola fe.
Josep acaba la Genealogia de Jesús que s’inicia amb el patriarca Abraham. Ell, Josep, és el pol oposat a Abraham, representa el punt culminant i conclusiu de la llista de patriarques, justos, reis, que simbolitzaven, cadascun a la seva manera, l’aliança de Déu amb el seu poble. Un i altre són justificats per la fe (Rm 4,20ss). Un i altre viuen de la fe. Però Josep és més gran que Abraham perquè tingué el Fill de la promesa als braços. Així, la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha acomplert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès (Ga 3,14).
Josep no únicament va creure sinó que va fiar-se completament de la seva Paraula i ho va fer de manera decidida. D’aquesta manera, Josep quedava implicat totalment en el Misteri de l’Encarnació.
El Senyor ens ha confiat el do la fe des del baptisme i hem de caminar en aquest món a la llum de la fe, només de la fe. Sovint, estem temptats d’exigir a Déu com ha d’actuar i ens costa abandonar-nos a Ell i als seus designis.
Sant Josep no podia explicar el perquè de la concepció virginal de Maria, ni veuria en aquest món la glòria de la resurrecció. Tampoc Moisès va posseir la terra promesa, només la contemplà de lluny. Moisès va perdre la partida des del primer moment. Tampoc Joan Baptista va contemplar la glòria del Senyor, morí en l’obscuritat de la presó. Tots van viure gràcies a la fe (He 11,1ss). Nosaltres tampoc podem contemplar la totalitat de l’obra de la salvació de Déu en la nostra vida, en l’Església ni en el món. Aquesta és la lliçó que aprenem de sant Josep: caminar en la fe, en la pura i despullada fe. Conscients que no serem justificats per escoltar la Paraula de Déu, sinó per acomplir-la. Així ho feu Josep. Cal traspassar la nit de la vida amb la llàntia de la fe encesa al cor, com les lluminàries de la nit de Pasqua, fins que es faci de dia i la llàntia ja no il·lumini per la claror del Dia del Senyor. Recordem-nos del Salm: “Vós, Senyor, em manteniu la llàntia encesa, claror en les meves nits” (17,29).
