El bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano Pentinat, va presidir l’11 d’agost, i per primer cop, la festa de Santa Clara, amb la comunitat de clarisses del Sant Crist de Balaguer.

A les set de la tarda s’inicià la solemne concelebració, amb singular presència de pares franciscanes que concelebraren juntament amb el rector de Balaguer, Mn. Jordi Profitós, i Mn. Joan Pujol, capellà custodi de la basílica-santuari del Sant Crist i altres preveres diocesans. D’entre els fidels que acudiren a la festa de Santa Clara al Sant Crist de Balaguer, cal fer esment de la presència dels terciaris franciscans de Lleida, que se sumaren a l’Eucaristia en honor de la fundadora de les clarisses i figura senyera del franciscanisme, juntament amb sant Francesc d’Assis.

El bisbe Serrano en la seva homilia, va referir-se a Clara com “aquella dama rica que, seguint la pobresa de sant Francesc, va desprendre’s de tot el que tenia per esdevenir la dama pobra, però rica en caritat amb el més pobres en el seguiment de Jesús”. El bisbe d’Urgell qualificà santa Clara com una dona moderna pe al seu temps, avançada i amb caràcter: “Una dona que va viure l’esperança en el futur del món i de l’Església.”

La celebració va cloure amb la benedicció dels panets de santa Clara i la veneració de la seva relíquia, que el mateix bisbe donà a venerar al fidels, mentre les religioses distribuïen els panets beneïts a tots ells.

La comunitat de clarisses van representar una dansa que el bisbe Serrano anomenà com a “Presentació de santa Clara”.

La cloenda de la festa la posà la comunitat de clarisses, encapçalades per la seva superiora, sor María Victoria Triviño, que després d’haver solemnitzat la celebració amb el seus cants i com és costum, oferiren als fidels una dansa que el mateix bisbe l’anomenà com a “Presentació de santa Clara”. Les nou religioses van dansar al voltant d’una icona de la seva fundadora, feta per elles mateixes, presentant-la als fidels amb el ball i la música, seguint una coreografia assessorada per Montse Miret, directora de l’Escola de Dansa de Balaguer, que fou generosament aplaudida pels fidels.

El bisbe d’Urgell felicità i agraí a les clarisses la dansa, però per damunt de tot la seva presència al convent del santuari: “Vosaltres sou les custòdies del Sant Crist de Balaguer i a mi m’agrada aquest antic títol. Germanes, seguiu custodiant i cuidant el Sant Crist, el seu santuari i al poble de Balaguer des d’aquest entranyable turó.”