Entre nosaltres, sempre hem vist la festa de Crist Rei relacionada amb la missió de la catequesi, que es concreta en l’anunci del Regne de Déu. Un anunci que és ressò, transmissió viva d’un missatge des de la Paraula que és comunicada i des d’una vida que és testimoniada. Per això, diem que és catequista el qui, des de diferents situacions, fa que la Paraula de Déu ressoni en la pròpia vida i en la dels altres.

Fixem-nos com ho explica sant Agustí quan diu que “tot allò que expliqueu, expliqueu-ho de tal manera que el qui us escolti cregui escoltant, esperi creient i estimi esperant”. Fe, esperança i caritat, les tres virtuts que són força per a la vida de tot cristià. El papa Lleó ha dit als catequistes: “Sou aquests deixebles de Jesús que es converteixen en els seus testimonis. El catequista és una persona de paraula, una paraula que pronuncia amb la seva pròpia vida. Per això, els primers catequistes són els nostres pares, aquells que han parlat primer amb nosaltres i ens han ensenyat a parlar. Tal com hem après la llengua materna, de la mateixa manera l’anunci de la fe no pot delegar-se a altres, sinó que es realitza allà on vivim, principalment a les nostres cases, entorn de la taula. Quan hi ha una veu, un gest, un rostre que porta a Crist, la família experimenta la bellesa de l’Evangeli.”

Ho hem experimentat sovint compartint amb els grups de pares i mares la sessió de catequesi familiar, una vivència viscuda al llarg dels anys i orientada a tota la família. Pren, així, força i cos, l’afirmació del Concili Vaticà II que “la família és la primera Església domèstica”. Això implica posar en valor la família perquè pugui ser transmissora de la fe.