Vaig conèixer Fèlix Martí a Justícia i Pau, amb alguna reunió amb Joan Gomis i Arcadi Oliveres. Era una persona pausada, calmada, no aixecava la veu però les seves reflexions eren profundes, es notava la seva preparació i coneixement filosòfic.
Va ser un home del Concili Vaticà II, el Concili va marcar la trajectòria de la seva vida, d’una banda el compromís polític dels cristians, el corrent demòcrata cristià. Diria que va respondre al que marcava el Concili d’assumir el llenguatge laic i el compromís pel Desenvolupament Humà i dels Drets Humans. Aquest compromís de defensa de les Nacions Unides es va concretar en l’esfera de la UNESCO, en un treball profund de l’educació. Va ser amic i va compartir treball amb Joaquín Ruiz Jiménez i Federico Mayor Zaragoza. Es va comprometre en les campanyes d’aquest organisme, en la defensa de la cultura i la llengua dels pobles minoritaris.
D’una altra banda recordo que explicava algunes de les seves experiències a Pax Romana, treball que obria fronteres i li donava una visió internacional, obertura de relacions personals i de visions demòcrates del món. Va tenir relacions amb persones i grups de procedència cristiana i noviolenta. El seu pensament i la seva actuació sempre estava marcada per l’aposta pacífica i noviolenta. Amb ell vaig compartir algunes trobades al País Basc, on tenia portes obertes per parlar amb el Govern Basc, partits polítics, amb bisbes, amb capellans, religiosos i grups de societat civil; sempre intentant construir ponts de diàleg. Va ser constructor de ponts de diàleg, discret, sense afany de protagonisme, cercant sortides al conflicte… sempre respectuós amb els altres, profundament pacifista. Per a ell no hi havia enemics, hi havia posicions enfrontades que calia anar aproximant i propiciar que s’escoltessin.
L’altre aspecte que va impulsar amb força era el diàleg entre religions, sempre diferenciant entre el missatge religiós i les interpretacions polítiques o les posicions de poder dels líders religiosos. En aquest marc va impulsar que se celebrés a Barcelona una sessió del Parlament de les Religions mundial.
Aquesta és una nota curta i no es pot emmarcar amb períodes de temps. Si algú fa aquesta feina podrà comprovar que els seus compromisos, les accions en què s’involucrava, evolucionaven i canviaven amb els signes dels temps amb unes constants: compromís polítics dels cristians, mantenir una espiritualitat de compromís, impulsar la democràcia a Espanya, sumar-se al desenvolupament de Nacions Unides i sempre pacifista i noviolent.
Ens deixa una figura rellevant en uns moments on els corrents polítics actuals que més força prenen qüestionen tot allò pel que ell va lluitar, els consensos dels últims 80 anys: l’Estat, la Democràcia, la Política i els Drets Humans.
