És l’hora de l’amor!

Des del meu punt de vista personal, vaig viure l’assemblea laical del passat 21 de juny com una experiència molt positiva, fraternal i encoratjadora.

Dues-centes persones que van seguir amb interès l’intens programa matinal on va quedar reflectida tota la feina feta anteriorment des de les parròquies, arxiprestats, moviments, grups d’oració, etc.

Vam començar amb una lluïda pregària preparada pel diaca Genís Sans en l’església del recinte, lloc de pelegrinatge en aquest any jubilar i on hem pregat pel desenvolupament de la jornada preparada amb tant d’interès i il·lusió.

Ja a la moderna sala d’actes, vam iniciar l’exposició del recull d’aquest treball previ on vam viure la constatació del fet que és l’hora d’uns laics que volen ser missió vivint l’Evangeli en comunitat compartint, caminant plegats, que demanen canvis i que es volen sentir escoltats. L’eix de l’assemblea va anar sobre la pregunta “Com podem fer que sigui l’hora dels laics a la Diòcesi?”

L’exposició que vam presentar conjuntament en Joan Rodríguez i un servidor, va tenir un to distès, alegre i entretingut, i tot i tenir un contingut dens, va convertir-se, crec, en una presentació amena i entretinguda, segons comentaris dels assistents, certament fàcil d’entendre i de seguir per tothom.

Vam confirmar plegats que el més important era viure la santedat per ser motors d’aquest canvi reconeixent com a fonamental la nostra unió en el baptisme i la confiança en la comunió.

Clarament, veiem que els canvis han de brollar de cadascun de nosaltres, dels nostres cors, perquè siguin efectius. Hem de redescobrir com podem ser útils en aquesta missió mirant en un interior reforçat amb la força de l’Esperit.

Continuem recollint i posant en pràctica l’experiència sinodal adquirida en els darrers anys, que ha estat font d’inspiració per molts laics per tal de fer palesa aquesta necessitat de formar part important i fonamental en l’esdevenir de l’església actual.

El Bisbe Xabier ens va preguntar si estàvem disposats a una conversió missionera, a un canvi de mentalitat i de costums i a ser generosos. La resposta va ser unànime i a veu alçada per la majoria d’assistents: El Si va ressonar amb força.

Vam conversar de la confiança mútua, necessària per a avançar en un full de ruta que tingui com a eix fonamental l’Evangelii Gaudium, esdevenint una eina que defineixi l’horitzó diocesà per una conversió missionera que ens permeti ser comunitats acollidores i evangelitzadores.

Vam entendre que cal posar Jesucrist al centre de tot, en un món polaritzat, ple de desigualtats, on s’imposa l’individualisme, intentant portar aquest missatge als nostres entorns socials, laborals i familiars.

Vàrem captar que cal, que en aquest camí es tingui present als més vulnerables, fent-los el centre de tota l’acció pastoral.

Veiem que és temps de ser creatius i imaginatius, que necessitem trobar fórmules noves per fer el que ja estem fent sense defallir. Hem de ser testimonis en el món i hem d’acostar-nos als més allunyats renovant els missatges, abraçant a tothom amb hospitalitat.

Vam convenir que hem de repensar i valorar tot el que fem per millorar les estructures, els estils i els mètodes que emprem, i vam recollir de tots els participants un material molt interessant, divers però moltes vegades coincident, que denota que les preocupacions i les voluntats són compartides en gran part per tota la diòcesi.

Hem de treballar i veure encara que hi ha darrere de cada frase, quins matisos es perceben i com podem ser hàbils per aplicar el que més convingui per aconseguir ser missió que doni els fruits esperats.

Vam acordar i valorar molt positivament la possibilitat de crear equips sinodals dins els consells pastorals, que siguin proactius i que permetin treballar mà a mà amb els preveres per anar junts en el nostre camí.

També vam veure que era molt important trobar els talents innats de cada un de nosaltres per posar-los al servei de la comunitat. No parlem de líders, parlem de motors, que a més, es preparin i formin tant per ser membres actius com per fomentar la cura de la vida espiritual.

Estimem necessari pensar entre tots en una remodelació de la cúria perquè esdevingui més transversal i eficaç, agrupant algunes Delegacions que tenen molt a compartir en la seva tasca.

Cal destacar l’aportació de molts laics, preveres i germans de la vida consagrada durant l’assemblea, on van sorgir testimonis amb molta força i molt interessants per conèixer les diferents realitats que vivim al nostre voltant.

Vam descobrir el generós testimoni de n’Adrià, i ens vam sorprendre en conèixer un proper casament a Vilafranca de na Montserrat amb el seu promès. Enhorabona!

També vam viure uns moments d’empatia i sinodalitat amb els ministres ordenats, pensant en el seu acompanyament i discernint com podem fomentar que neixin noves i necessàries vocacions. És clar que volem evitar el clericalisme contrastant i discernint conjuntament amb els laics.

Intuïm una oportunitat de promoure els ministeris laicals, millorant els existents i pensant en nous serveis com el de la figura de l’acollidor a les parròquies que ajudi a integrar a tothom qui s’acosta.

Revisem i adaptem en el que calguin els continguts de la catequesi a totes les edats, per fer-ho més atractiu i participatiu. Veient la importància de la joventut a les nostres parròquies, es va valorar posar les bases per crear un Moviment Diocesà de Joves.

Es va insistir molt a optimitzar la comunicació, per connectar-nos millor entre nosaltres i ser inspiradors perquè les notícies que surtin de l’Església siguin positives i es doni a conèixer tot el positiu que es fa, que moltes vegades queda amagat.

Vam definir com de potenciar i posar a l’abast de la societat i de la missió, tot el patrimoni cultural ric i variat per ser útils a la societat.

El bisbe Xabier, ens demanà que les parròquies siguin llocs d’hospitalitat, cases de pau, de portes i cors oberts, llar espiritual per a tothom, que la pietat popular hi tingui cabuda. Vam agrair als nouvinguts, la seva ajuda i aportació en la revitalització de les nostres comunitats, establint una acollida que faciliti la integració de la diversitat.

Vam escoltar també diferents intervencions del públic i vam donar pas a un petit descans per donar pas a la segona part de la jornada, amb l’important tema que va l’explicació referent a la situació del Sínode de la Sinodalitat.

Tenim una síntesi oficial que ha estat treballada des de l’equip corresponent, d’on ha sortit un resum que es posarà a l’abast de tothom ben aviat i on s’ha visualitzat per part de la Glòria Vendrell, quines propostes són les més adients perquè puguem aplicar-les a la nostra realitat més propera.

Vam sentir la veu del secretari general i Canceller, Joan Torras, on ens va exposar les línies d’actuació preferents en aquest horitzó 2035, que ha de ser aquest full de ruta dels pròxims anys per visualitzar cap on ha d’anar la nostra diòcesi des del punt de vista més estructural i funcional.

Vam continuar amb unes paraules molt sentides i properes del bisbe Xabier, que van fer reflexionar a tothom sobre que fem i que necessitem per esdevenir protagonistes de la missió i com podem avançar junts.

Per acabar, na Mercè Lajara ens va preparar amb tot l’equip d’apostolat seglar, una pregària d’enviament que vam viure de manera recollida, acabant amb un símbol molt visual per tal de deixar veure els lligams que ens uneixen amb unes cintes que ens vam emportar com a record de la trobada i que van generar un simpàtic moment de fraternitat i companyonia.

No puc acabar aquest repàs a la jornada sense un sincer agraïment a tots els membres del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, que van fer possible l’assemblea amb una acollida immillorable i també a la comunitat de Sant Josep obrer que ens va acollir amb un dinar que va superar totes les expectatives, no només per la qualitat d’aquest, sinó pel tracte que vam rebre per tots els joves i no tan joves que van estar pendents que la trobada tingués un resultat immillorable!

Voldria Destacar una logística impecable organitzada per en Paco Hinarejos i el suport en tot moment de l’equip de comunicació amb en Emili Pacheco i la Maria Rodríguez, entre d’altres.

Moltes gràcies a tots els participants en la preassemblea, sense les seves aportacions no hauria estat possible la mateixa, i al nostre bisbe Xabier, que demostra la voluntat d’escoltar als laics demostrant aquesta confiança que reclamem i que hem d’anar treballant plegats per adaptar-nos als ritmes dels temps i ser portadors del missatge de l’evangeli.