L’Evangeli d’aquest diumenge és exigent. Perquè l’amor ho és, d’exigent. I Jesús no juga a dues bandes amb això. És molt clar: no ve a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No ve a desautoritzar-los, sinó a completar-los. I com es fa, això? Amb l’amor. Aquesta és la seva Bona Nova, la seva manera d’actuar i de donar sentit a uns preceptes que es poden presentar com a rígids i freds. No es tracta de passar per alt ni la lletra més menuda ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Es tracta de posar-ho tot en l’òptica del Déu Amor i des d’allà viure i complir el que calgui. No es tracta d’un compliment extern i superficial, com potser ho feien els mestres de la Llei i els fariseus, sense involucrar el cor de la persona, sinó de viure en profunditat per tal d’arribar a entrar al Regne del cel.

Per això, Jesús és exigent i no cau en les casuístiques. No es tracta de no matar, sinó de no enfadar-se amb el germà, de no dir ni una paraula de menyspreu, de no insultar… Es tracta de donar vida, de ben parlar, d’acollir i validar, de reconèixer en l’altre un germà… No es tracta de no cometre adulteri, sinó de no mirar ni tan sols amb mal desig, de no voler aprofitar-se de l’altre, de respectar, de valorar la diferència, d’honorar l’altre com a fill i filla de Déu. No es tracta que l’ull o la mà ens facin caure en pecat sinó que aprenguem a mirar i obrar com ho feia Jesús: mirada de tendresa i compassió, mirada justa, mirada divina i mà estesa, guaridora, generosa, sempre oberta, fins a ser traspassada per un clau a la creu.

Jesús ens invita a fer un pas més: a no quedar ancorats en formes de fer rígides i mancades de vida. Jesús ens convida a viure amb un cor diferent, ample, profund, capaç d’equivocar-se, sí, però que intenta estimar obstinadament, a ser senzills, a dir sí quan és sí, i no quan és no, sense fer massa més problemes, sense engany, sense malícia… Pot semblar un xic ingenu en una societat com la nostra, on sembla que allò important és fer perquè ens vegin, per quedar bé, justificar-ho tot pel desig amagat del nostre propi profit… Però el camí de Jesús, el camí de l’Evangeli va per un altre cantó…

Jesús ens orienta cap a la netedat de vida, la coherència, la senzillesa de cor. Aquesta és la manera de complir amb la llei. I per això, si cal, ni que estiguem a punt de presentar l’ofrena, si recordem que un germà té alguna cosa contra nosaltres, deixem allà aquella ofrena ritual, que només ens farà tenir la consciència tranquil·la, i anem a fer les paus amb el germà, anem a restablir la vida. Aquesta serà la veritable ofrena agradable a Déu, el veritable compliment de la Llei.