L’Església celebra el 8 de desembre la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Al voltant d’aquesta preciosa festa mariana, el santoral també recorda santa Ester, protagonista del llibre de l’Antic Testament que porta el seu nom. Que el santoral commemori aquestes dones, figures principals de la història de la salvació, no és casual, sinó intencionat. Però, quina relació hi ha entre elles?

La litúrgia de la missa del 8 de desembre presenta Maria Immaculada com la dona escollida per ser esposa de l’Esperit Sant, per l’acció del qual brolla en el seu cor i en les seves entranyes Jesús, el Fill de l’Altíssim. La primera lectura, del llibre del Gènesi, anticipa profèticament aquest esdeveniment: amb l’entrada del pecat, la serp ataca el taló de la humanitat, des d’Adam, però gràcies al llinatge de la dona s’obre la possibilitat de salvació, ja que ella esclafarà el cap de la serp i esdevindrà l’esperança definitiva contra el pecat.

Al llibre d’Ester, la serp es fa present en la figura d’Amman, clara imatge del mal i de l’Enemic que vol exterminar el poble de Déu. Gràcies a la reina Ester, Amman és derrotat i el poble és salvat de la destrucció total. La festa de Purim recorda aquesta salvació obtinguda per una dona insigne. Un moment especial d’aquesta celebració consisteix a fer grans aldarulls i colpejar el terra cada vegada que el lector del rotlle d’Ester pronuncia el nom d’Amman, un nom que ha de ser esborrat i oblidat, igual com els peus de la Dona esclafen el cap de la serp.