Manifestar-se a Israel, il·luminar tots els pobles, prendre damunt seu el pecat del món: aquestes són les característiques principals de la missió de Jesús entre nosaltres. Jesucrist ha vingut per salvar-nos a tots. Per realitzar aquesta missió, tant entre els seus contemporanis com entre els qui l’havien precedit i entre els qui hem arribat després, tant entre els del seu poble com entre els de tots els pobles de la terra, Jesús va rebre l’Esperit Sant, aquell Esperit que bufa on vol i quan vol. En efecte, Joan testificà: “He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell”.
Jesús, però, no rep l’Esperit per a ell sol, no el rep només perquè Joan el pugui identificar com l’anyell de Déu. Quan Jesús rep l’Esperit, aquest s’acostuma, com diuen els Pares, a conviure amb la humanitat, s’hi adapta: en Jesús, l’Esperit Sant aprèn, per dir-ho d’alguna manera, a estar-se amb l’home. Jesús rep l’Esperit per poder-lo donar a tothom. Crist ha vingut al món per salvar-lo: ha vingut per portar damunt seu el pecat del món i per il·luminar tots els pobles de la terra, i per poder redimir tots els homes donarà la seva vida morint a la creu. Però morint, vessarà el seu Esperit sobre els seus deixebles perquè aquests portin la seva salvació a tots els pobles de la terra, batejant tots els homes i dones amb l’Esperit Sant. L’Esperit és, doncs, la garantia de la universalitat de tres aspectes: la missió de Jesús, la salvació que Déu ens ofereix i el pla de Déu, que estava amagat i ara s’ha revelat.
Si la missió de Crist és una, si l’Esperit és un, si el pla de Déu és un, també una és la seva Església, perquè un és el baptisme i una és la missió confiada als deixebles d’anar per tot el món i batejar tots els homes en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Si la unitat del pla salvador de Déu és tan clara, per què els cristians, els qui ens considerem deixebles del Crist, ens presentem dividits? La divisió dels deixebles de Jesús és l’escàndol més gran de cara a la missió universal de salvar i il·luminar tot home. Com s’ha de creure el missatge de Jesús si els qui el portem no hem sigut capaços de mantenir almenys la unitat? Potser no mantenim la unitat perquè no escoltem l’Esperit, perquè no som dòcils a les seves inspiracions, perquè en darrer terme ens escoltem més a nosaltres mateixos i als nostres interessos que no pas a l’Esperit del Senyor. Això val tant entre les Esglésies com dins de l’Església: si preferim escoltar-nos que escoltar les múltiples manifestacions de l’Esperit, mai serem ferment d’unitat. I la unitat també depèn de nosaltres, perquè, certament, Crist fou batejat per tal que l’Esperit s’adaptés a la humanitat i pogués ser donat a tothom i l’Esperit s’ha adaptat a nosaltres. Nosaltres, però, ens hem adaptat a l’Esperit que ens ha estat donat? En aquesta setmana en què pregarem per la unitat dels cristians, demanem sobretot al Senyor que ens faci dòcils al seu Esperit Sant, per contribuir positivament a la tan anhelada unitat dels cristians.
