Una declaració que vol il·lusionar la ciutat de Badalona amb un horitzó de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i d’exercici dels drets de ciutadania. Aquest és el propòsit de la Declaració de Badalona que ahir 25 de març a la tarda es va presentar a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. Precisament, un barri caracteritzat per l’acollida dels emigrants en les successives onades, primer interiors i ara de persones nascudes a l’estranger, o per les lluites veïnals en assolir serveis com una escola pública. Però també un barri que, malauradament, fa pocs mesos va ser l’epicentre del rebuig a l’acollida d’uns pocs migrants desallotjats de l’antic institut B9.

“El problema dels drets socials, dels drets humans, de l’habitatge… és molt gros, però si no ho encarem conjuntament no ens en sortirem”, va manifestar ahir l’arxipreste Mn. Andreu Oller en donar la benvinguda a la presentació pública de la “Declaració de Badalona” que ha estat promoguda per diferents entitats de la ciutat, moltes d’acció social de l’Església, i ciutadania compromesa que han trobat el consens a l’hora de “posar la humanitat per davant de tot” i a construir una ciutat “justa i digna”.

“Badalona sempre s’ha caracteritzat per ser una societat acollidora. Avui, en un context multicultural, les administracions ens han traslladat als veïns el problema de la pobresa i el sensellarisme. Les dificultats per empadronar i el fet que les persones que estan al carrer no tinguin un mínim de drets coberts generen un problema de convivència. Cal un canvi en les polítiques socials”, va reclamar el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, Rubén García.

Aquestes mancances a la ciutat són ateses en moltes ocasions pel nombrós teixit associatiu que, admet, no arriba a pal·liar les múltiples situacions d’emergència i extrema vulnerabilitat. “Molts infants i adolescents no tenen un habitatge digne o viuen amb angoixa processos de desnonament, es troben mancats d’una alimentació segura i d’espais de relació comunitària”, va detallar la directora de la Fundació Salut Alta, Anna Martínez, una entitat dels jesuïtes que treballa fa més de vint anys en un dels barris més empobrits del país acompanyant infants i les famílies. Les entitats a la Declaració detallen nou compromisos immediats, en particular, demanen un dimensionament adequat dels Serveis Socials de l’Ajuntament, revertir la segregació a les escoles i instituts, polítiques reals per facilitar habitatge digne, oportunitats laborals o la posada en marxa d’un alberg municipal i un menjador social. I, sobretot, que es deixi de culpabilitzar i jutjar les persones que pateixen aquestes situacions: “És el sistema que hem creat qui ho està generant”, va aclarir Martínez. Per la seva banda, el portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, va argumentar que el desnonament traumàtic del B9 i les cinc morts de persones que pernoctaven al carrer durant els primers mesos de l’any han estat el detonant d’aquesta Declaració. “Som aquí per reivindicar la Badalona que ens agrada, solidària i que treballa pels drets de tothom”, va remarcar i va convidar altres ciutats a sumar-s’hi i promoure declaracions similars.