La Universitat Pontifícia Comillas i la Fundació Pau VI han volgut commemorar el centenari del naixement del sacerdot jesuïta José María Martín Patino amb un seguit d’activitats basades en el diàleg i la cultura de l’encontre. El colofó el posa aquest dimecres 17 de setembre un diàleg protagonitzat per Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola, i Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, a Madrid. Jesús Avezuela és director general de la Fundació Pau VI i ha estat entrevistat per Mercè Raga al programa El Matí a Ràdio Estel.
Qui va ser José María Martín Patino?
José María Martín Patino era un sacerdot jesuïta que va morir fa deu anys, el 2015, als 90 anys. Va ser secretari del cardenal Tarancón, a més d’altres responsabilitats que va tenir, per exemple, a la Comissió Episcopal de Litúrgia o com a vicari general de l’arxidiòcesi de Madrid. D’altra banda, va tenir una vessant més cultural. Va ser docent a la Universitat Pontifícia Comillas, director de la revista Sal Terrae, creador de la Fundació Encuentro. En l’àmbit d’aquestes dues posicions hi havia sempre la necessitat per part de Martín Patino de buscar espais de trobada, d’anàlisi, de diàleg. És el mateix esperit que té la Càtedra José María Martín Patino de la Cultura de l’Encontre de la Universitat Pontifícia Comillas i és, en definitiva, l’esperit amb què s’organitza aquest encontre.
Quin és el principal llegat de Martín Patino a la societat espanyola?
El llegat fonamental que deixa és la cultura de l’encontre. El seu propòsit principal era fomentar el diàleg entre pensadors, especialistes, científics, persones d’acció diversa, de diferent ideologia en l’espectre polític. Aquest és el llegat que ha deixat i amb el qual la Càtedra de la Universitat Pontifícia Comillas continua i que volem reconèixer també des d’altres institucions com la Fundació Pau VI.
Va ser un pont entre postures allunyades?
Crec que sí. Ara no ens en recordem, però en el moment de la transició també hi havia polarització. En aquest sentit, crec que la figura de Martín Patino intentava generar cultura d’encontre i va ser un pont entre posicions molt diverses i allunyades.
Per què heu escollit Salvador Illa i Luis Argüello per tancar aquest cicle?
Deixant de banda les posicions polítiques i ideològiques, ens semblava que Salvador Illa i monsenyor Argüello poden representar el veritable diàleg que es busca. El diàleg no és només parlar sense més, on cadascú parla, posa el seu discurs sobre la taula i prou. En el diàleg és fonamental cercar la veritat entre les dues persones que hi intervenen, cercar el bé comú, escoltar-se i interpel·lar-se l’un a l’altre. Són dues personalitats que, a més d’ocupar en l’actualitat dues posicions molt rellevants, i a més de tenir una gran responsabilitat, un en l’àmbit de la política i l’altre en l’àmbit de la religió, obeeixen també a aquest principi de recerca de diàleg veritable, d’un diàleg on hi ha una escolta per part dels intervinents i que pot ser un diàleg constructiu. Ens semblava que podien ser dues persones amb les quals es podria tenir un magnífic diàleg.
“Salvador Illa i monsenyor Argüello poden representar el veritable diàleg que es busca”
Què simbolitza aquest diàleg actualment?
Avui també vivim moments difícils. Per descomptat, cada moment històric té les seves peculiaritats i singularitats, però avui també estem vivint moments d’extrems. Necessitem ponts, encontres, diàlegs, persones, líders que donin exemple, perquè al final la societat acaba reproduint també allò que els nostres líders —de la política, la religió, la cultura, la ciència— acaben duent a terme i representant. Creiem que és un moment necessari on es posi en representació aquest diàleg veritable, aquesta recerca d’espais de debat serè on puguem buscar el bé comú entre tots. D’altra banda, també crec que és necessari fomentar una participació, un compromís i una responsabilitat dels ciutadans. Crec que una cosa és l’activisme i una altra és la responsabilitat. I ens estem oblidant de la responsabilitat ciutadana i també de la pròpia responsabilitat dels líders de la política, la religió o de la responsabilitat de les mateixes institucions.
En quins accents socials se centra el papa Lleó XIV en continuïtat amb el llegat del papa Francesc?
Quan va donar l’explicació de per què s’havia posat el nom de Lleó XIV, va dir que en l’època de Lleó XIII —finals del segle XIX i principis del segle XX— s’havia viscut una veritable revolució industrial i una transformació social absoluta, ja que tots els drets socials van anar sorgint en aquells estatuts del treball de principis del segle XX. I deia que ara ens trobem en un moment semblant amb una autèntica revolució tecnològica, una revolució que va molt ràpida, i que per això era necessari reeditar la doctrina social de l’Església de Lleó XIII. Jo crec que aquest és el principal accent que hi ha posat, com queda clar amb el nom, que és el que dona títol al seu pontificat, papa Lleó XIV.
“El repte digital és absolutament rellevant, perquè és transversal en molts aspectes en l’àmbit social”
Actualment el repte digital és el principal repte que ha d’il·luminar la Doctrina Social de l’Església?
És un repte absolutament rellevant, perquè és transversal en molts aspectes en l’àmbit social. És un repte que no únicament es limita a allò estrictament tecnològic, sinó que té reflex i impacta en les transformacions del treball i en les relacions entre les persones. En aquest sentit, és també un repte antropològic. Per tant, sembla que el papa Lleó XIV n’és molt conscient i per això hi posa el focus.
