La novena Congregació General del Sínode de les Famílies ha comptat amb quinze intervencions, entre elles sis parelles i nou auditors, gairebé tots laics compromesos en els àmbits de la pastoral familiar, la bioètica i l’ecologia humana. Provinents de diferents països han portat a l’aula sinodal el seu testimoni d’apostolat familiar en la vida quotidiana.

Els expositors han demanat que s’escolti més els laics a l’hora de buscar solucions als problemes de les famílies, en particular pel que fa a la intimitat de la vida matrimonial.

S’ha posat en relleu la importància de la sinergia entre el món acadèmic i el món pastoral, per no formar “tècnics”, sinó agents pastorals que coneguin i sàpiguen promoure els temes de la família i de la vida, a través d’una sòlida “visió antropològica catòlica del món”. A més, s’ha subratllat la necessitat de més diàleg entre l’Església i l’Estat, a través del compromís dels fidels laics.

Durant la reflexió, s’ha insistit en la necessitat de formar els sacerdots en el tema de la família, especialment, en l’obertura a la vida, perquè puguin explicar i parlar amb naturalitat i claredat de l’amor conjugal. En aquest sentit, s’ha constatat que si la planificació familiar natural s’explica en detall, el valor positiu, s’enforteix la vida de la parella. Per això, s’ha demanat acompanyar les parelles amb una pastoral adient, fins i tot després del matrimoni i no només abans.

Els auditors han donat veu al patiment dels qui perden un familiar i han assenyalat l’acompanyament de l’Església i dels grups d’escolta i ajuda.

També s’ha parlat de la importància d’una “ecologia humana”, que ajudi a contrarestar els efectes negatius de la globalització econòmica, sovint portadora de models contraris a la doctrina catòlica. Les intervencions també han condemnat fortament les formes de violència domèstica.

Pròxim Orient

Els expositors han recordat les dificultats que viuen les famílies al Pròxim Orient, especialment a l’Iraq. Els conflictes repercuteixen greument en les famílies, disgregades per la mort dels seus membres, obligades a emigrar per buscar un lloc segur per viure, sense futur per als joves i amb els ancians abandonats.

Els testimonis a l’aula sinodal han transmès que la unitat de la família al Pròxim Orient està “profundament sacsejada”. Davant d’aquests escenaris dramàtics, l’Església representa un refugi segur, una “família de famílies” que ofereix consol i esperança.