A Catalunya Cristiana ens agrada la llengua. Som un mitjà que fa més de quaranta-cinc anys que surt en doble edició catalana i castellana i podem dir amb orgull que les traduccions que fem, en totes dues direccions, són artesanes. I mirem de fer-les amb cura per evitar allò tan clàssic del “traduttore traditore”.
Quan el papa Francesc va sortir al balcó just després de ser escollit i va exclamar “pregueu per mi” ja vam intuir que el seu llenguatge seria diferent del d’altres Papes.
La seva manera de parlar, tan genuïna, a voltes tan argentina, ens empenyia tots a buscar i trobar la millor traducció. Tot un repte.
Des que va ser escollit Papa, la paraula “perifèria” va veure ampliat el seu significat. De seguida va arribar el concepte de la “cultura del descarte” que vam adaptar com a “cultura del descart, dels descartats o del descartament”. La seva manera de veure i viure l’Església el va fer dir als joves: “Hagan lío en las diócesis, armen lío”, i nosaltres vam adaptar-ho com un “feu enrenou a les diòcesis”. La seva visió d’una Església en sortida ens va portar un nou verb: primerear, és a dir, ser el primer a fer el pas, prendre la iniciativa (aquí en algun moment vam decidir adaptar-lo i donar un nou significat a una paraula existent en català: primerejar). I lligat amb aquest concepte, ens va sorprendre amb l’expressió “no balconeen la vida, métanse en ella como Jesús”, que nosaltres vam adaptar amb un “no us mireu la vida del balcó estant, fiqueu-vos-hi de ple, com Jesús” (en algun cas, també vam proposar finestrejar la vida). Del “balconear la vida” va venir el “callejear en la fe” i “callejear la ciudad”. I aquí reconec que va sortir en castellà i en cursiva: “callejear la fe”, tot i que ara, vist amb perspectiva, podríem haver pensat una cosa com “porteu la fe a peu de carrer”. De “callejear la ciudad” en vam dir “trepitgeu la ciutat”.
Francesc també ens va voler fer un toc d’atenció. En la seva particular croada contra les xafarderies, parlava de “terrorismo del chismorreo”. Fins i tot ho va arribar a dir als perruquers en una audiència privada: “Eviten ceder a la tentación del chismorreo”. A la nostra publicació parlàvem de “terrorisme de la murmuració o de la xafarderia”. En la seva croada contra l’autoreferencialitat a l’Església, parlava del “dueño de la choza” que nosaltres vam adaptar a “l’amo del galliner”. Alertava sovint que vivíem temps convulsos, d’una “guerra mundial a pedazos o en fascículos” i aquí la traducció catalana era fàcil: “guerra mundial en fascicles o a pedaços”.
I no es cansava de receptar “cariñoterapia”, que nosaltres vam traduir igualment: “carinyoteràpia”. Amb aquest “carinyo” de llenguatge col·loquial i ús informal no recollit al diccionari normatiu, però tan marcat.
Aquests són només uns quants exemples del vocabulari del papa Francesc que ens han fet rumiar com a traductors d’uns mots que ens transcendeixen perquè, com ha dit Francesc Torralba, “més enllà de les declaracions, entrevistes i titulars que presenten fugaçment el pensament del papa Francesc, s’imposa la tasca d’aprofundir en el seu vocabulari, en els termes que empra en diverses de les seves locucions i que expressen les idees força del seu pensament i el seu full de ruta per a l’Església”.
