El Dicasteri per a la Doctrina de la Fe ha publicat aquest dimarts, 25 de novembre, una nova Nota doctrinal que defineix el matrimoni com una “unitat indissoluble”. El document, aprovat fa una setmana pel papa Lleó XIV, porta el nom d'”Elogi de la monogàmia”, i presenta el matrimoni com una unió exclusiva en què dues persones es donen plenament l’una a l’altra. Recorda també que, quan aquest do es pretén repartir entre més persones, “deixa de ser complet i perd la seva dignitat”.
El prefecte del Dicasteri, el cardenal Víctor Manuel Fernández, ha explicat que la Nota neix en un context marcat per una cultura que sovint “difon la idea que no hi ha límits” i que presenta com a models possibles formes d’afectivitat com el poliamor. Igualment, assenyala que el document s’inspira també en els diàlegs amb bisbes africans, que constaten que la monogàmia és més arrelada en les seves cultures del que sovint es creu.
La monogàmia s’hi presenta no com una restricció, sinó com la possibilitat d’un amor que aspira a l’eternitat
El text subratlla la bellesa d’una unió que, sostinguda per la gràcia, reflecteix la relació entre Crist i l’Església. La monogàmia s’hi presenta no com una restricció, sinó com la possibilitat d’un amor que aspira a l’eternitat: una pertinença recíproca que neix de la llibertat i respecta profundament la llibertat de l’altre.
La Nota rebutja qualsevol forma de domini, control o violència, i recorda que en un “nosaltres dos” saludable cap de les dues persones no es dissol en l’altra. El matrimoni —assenyala— no és una possessió ni tampoc la resposta automàtica a totes les solituds, sinó un camí de confiança i creixement.
El document destaca igualment el paper de la pregària, que ajuda els esposos a estimar-se millor i a construir una autèntica amistat. Presenta la sexualitat com un do orientat a la donació completa i la fecunditat com una expressió natural d’aquesta caritat, sense que la manca de fills resti valor al vincle matrimonial.
En un món marcat pel consumisme i la dinàmica accelerada de les xarxes socials, aquest “Elogi de la monogàmia” reclama una nova pedagogia de l’amor, que eduqui a viure les relacions amb responsabilitat i esperança. Recorda, a més, que l’amor matrimonial es realitza plenament quan la parella s’obre als altres i aporta un bé a la comunitat.
Finalment, el document resumeix que tot matrimoni autèntic és la unió de dues persones que es trien de manera plena i que és precisament aquesta unitat la que fa possible la seva indissolubilitat: una promesa que apunta cap a l’infinit.

