Durant els primers cinc anys de funcionament, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi ha atès 24.182 trucades i ha intervingut en 300 casos de suïcidis imminents o en curs. El servei es va posar en marxa l’agost de 2020, en plena pandèmia per la COVID, fruit d’un conveni entre la fundació Ajuda i Esperança i l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest estiu el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, que opera sota el número 900 925 555, ha celebrat els seus primers 5 anys d’activitat. Es tracta d’un servei gratuït, confidencial i amb atenció les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Més de 300 temptatives de suïcidi redreçades

Al llarg d’aquests anys, les persones voluntàries que atenen el servei han pogut donar suport emocional i portar esperança a les 24.182 trucades que han atès. S’ha intervingut de manera positiva en 300 temptatives de suïcidi imminents o que estaven en curs en el moment mateix de la trucada. D’aquestes, en 271 ocasions han pogut redreçar la situació alertant els serveis d’emergència públics.

L’entitat té coneixement de 100 rescats actius. En aquestes comunicacions, les persones han pogut redreçar les conductes o ideacions suïcides i reconnectar-se amb aspectes positius i de vida de la seva realitat, però també han trobat suport en àmbits tan íntims com els problemes de salut mental, amb les seves relacions personals o la soledat no desitjada, una de les preocupacions que més apareix en les trucades i converses que s’atenen també a la resta de serveis de l’entitat.

Atenen aquesta línia més d’un centenar de persones voluntàries formades i supervisades per professionals de la salut mental i la prevenció del suïcidi en qüestions com escolta activa, salut mental, conducta suïcida i protocols d’actuació en cas de perill per a la vida o seguretat de la persona atesa. Les persones voluntàries sempre compten amb un equip de suport i es coordinen amb els serveis d’emergència de la Generalitat, com el 061, el 112 o 11611, si es tracta d’un infant o menor.

Una problemàtica transversal

El perfil més freqüent que es troba darrere de les trucades és d’homes i dones —hi ha pràcticament paritat, tot i que les dones tenen una presència d’un pocs percentuals respecte que els homes— d’entre 36 i 65 anys (un 70% de les trucades rebudes al llarg dels anys), que viuen a Barcelona i l’àrea metropolitana, amb una majoria persones que viuen soles i que es troben a l’atur o no treballen per altres circumstàncies, perquè s’han jubilat o bé tenen alguna discapacitat.

Els segueixen la franja d’edat anterior, de les persones d’entre 18 i 35 anys, amb una presència que ha anat oscil·lant des del 23% en els primers anys fins al 13% durant els darrers mesos. Part d’aquest jovent acudeix als serveis en xat via Whatsapp de l’entitat, on també s’han detectat conductes autolítiques (suïcides però també d’autolesions) i on també s’ha alertat als serveis d’emergència quan ha calgut.

Una línia pionera a tot l’estat

El dispositiu va ser la primera línia a tot Espanya a atendre exclusivament persones que manifestaven conductes suïcides en qualsevol de les seves expressions, des d’ideacions fins a temptatives imminents o en curs.

El servei també s’adreça a les persones supervivents —és a dir, les que han perdut algun ésser estimat per suïcidi—, que sovint experimenten dols complexos i poden desenvolupar aquest tipus de pensaments o comportaments així com qui cercava consell per adreçar aquestes inquietuds detectades en alguna persona del seu entorn que ha estat, de fet, el segon tipus de consulta per conducta suïcida en el servei. Així, la línia dona també servei a persones que, per la seva professió (agents socials, personal docent, equip de l’entorn sanitari), estan en contacte amb aquestes conductes.