Segons l’article del mossèn berguedà Josep Armengou a la revista Queralt de 1954-1955, Ramon Moreta i Camprubí nasqué a Palmerola (avui les Llosses, al Ripollès) cap a 1780. Cursà estudis en teologia i filosofia a la Universitat de Cervera, esdevenint doctor l’any 1805. Sembla que arribà el desembre de 1824 com a rector de Berga. Fou condecorat amb la “Cruz de Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica” i l’imaginari berguedà el rememora com a un dels herois populars en un moment molt crític, l’epidèmia del còlera de 1854.
Quant als seus orígens familiars, el rector Moreta era fill de Segimon Moreta, propietari del mas Moreta de Sant Julià de Palmerola, i de Francesca Camprubí Grau, filla del propietari de la casa Camprubí de Castell de l’Areny. Els Camprubí eren una nissaga al servei de l’abat de la Portella durant generacions i els Moreta també destacaren per les seves aliances matrimonials. Fins i tot, més endavant, trobarem a un renebot del rector, Joan Graell-Moreta, com a impulsor de la Liga de Propietarios, que agrupava els grans terratinents del districte electoral de Berga.
Els seus orígens benestants no l’allunyaren de la seva vocació de servei als més necessitats. Així, mossèn Moreta assolí la misericòrdia del general liberal Espartero, quan el 1840 arribà a Berga, per a la salvació de Queralt i de la població berguedana; beneí els terrenys on actualment hi reposen els nostres ancestres i sobretot restà a Berga, juntament amb l’alcalde Vilardaga i el metge Pau Florejachs, per acompanyar materialment i espiritual a la població afectada pel còlera el 1854. Armengou presenta un rector Moreta com a un heroi estoic, que seguint la paràbola del bon samarità, abraça el tuberculós; en aquest cas tot afectat pel còlera. Una actuació d’entrega màxima en l’atenció i cura de malalts fins al punt que la tradició oral conta que el rector, davant les advertències de ser contagiat, responia: “No tingueu por. Fins que em c… a les calces no hi ha perill” (Armengou, 1955). Ramon Moreta morí a Berga el 13 de setembre de 1854, possiblement a causa de la còlera o de l’esgotament corporal. Aquest és un tribut al rector Moreta, qui fou renebot de Teresa Camprubí i Vilalta (germana de Josep, regidor borbònic de Castell de l’Areny, i avantpassada directa del qui subscriu aquestes línies).
Fent èmfasi de la senzillesa i proximitat d’aquest capellà, Mossèn Armengou destaca a la revista Queralt de 1955: “El Rector Moreta fou gran no perquè ostentà la «Cruz de Caballero», sinó perquè portà abnegadament tota la vida la Creu de Crist” (p.5). El rector Moreta entrà en plena comunió amb el poble berguedà.
