Avui dia, les notícies solen anar acompanyades de dades. Les xifres, els percentatges i les quantitats s’han convertit en elements centrals en els mitjans de comunicació, que sovint utilitzen estadístiques com a base per reforçar les seves informacions. Aquest fenomen ha donat lloc al “periodisme de dades”, una disciplina que utilitza les xifres com a matèria primera fonamental, per davant d’altres fonts tradicionals.

Resulta habitual trobar notícies que giren al voltant de pressupostos, despeses o valors econòmics. De fet, algunes publicacions han creat seccions específiques dedicades exclusivament a les dades, equiparant-les a àrees com política, cultura o esport. Diversos diaris també han obert espais als seus portals web per analitzar i presentar informació basada en dades, conscients del seu impacte en la percepció del lector.

En principi, aquest enfocament sembla positiu. Les dades ofereixen elements objectius i quantificables, proporcionant seriositat i rigor als arguments. Això pot evitar la subjectivitat i la superficialitat, contribuint a un periodisme més sòlid i fiable. Tanmateix, cal recordar que, com qualsevol altra informació, les dades han de ser verificades i presentades amb garanties. Sense aquest rigor, el seu ús pot generar confusió o manipulació.

A més, resulta fonamental interpretar correctament les dades, especialment quan es refereixen a persones. En un món que sovint prioritza la quantitat sobre la qualitat, és fàcil caure en el parany de valorar fets o individus segons criteris numèrics: el nombre de seguidors d’una entitat, les vocacions d’un grup religiós, o fins i tot el preu com a indicador de valor.

No obstant això, moltes de les experiències més valuoses són les que no es poden mesurar. Cada persona és única, i el valor de l’experiència humana va més enllà de qualsevol estadística. És imprescindible no oblidar que, malgrat el poder de les dades, la qualitat i l’essència de moltes realitats romanen fora del seu abast.