El pelegrinatge interior

La vida de l’home s’ha vist, des de l’Antiguitat, com un pelegrinatge vers el destí. La persona és homo viator, sempre en cerca, caminant vers el descobriment de si mateix i del misteri de la vida i de la mort. De fet, a l’Església primitiva, els deixebles de Jesús eren coneguts com a seguidors del camí; el camí que porta a la plenitud que tots anhelem en el nostre cor.

Els pelegrinatges han estat sempre una característica de la fe cristiana. La visita als sants llocs, tocar i veure els escenaris de la vida de Jesús, és una exigència de l’encarnació i de la raó. La fe també entra i es desvetlla a través dels sentits. La nostra condició carnal necessita figurar-se en l’espai i el temps la vida del Crist, per tal que aquesta no quedi com una faula o un fruit espuri de la imaginació.

La Dra. Bàrbara Virgili, professora de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha acompanyat molts pelegrins a Terra Santa, i ens explica què significa pelegrinar i quin sentit té aquest exercici de devoció en temps de pandèmia. Pelegrinar significa sortir d’un mateix, del nostre entorn habitual i caminar vers una fita que desvetllarà en alguns casos, en altres aprofundirà, el sentit de la fe en el Crist per a la nostra vida. El cristià no pot viure d’idees i conceptes; la fe és essencialment una experiència de trobada amb Déu. Els llocs on el Senyor va viure són per a nosaltres un element més per constatar el nucli essencial de la nostra fe: et incarnatus est.

La pandèmia, però, ha aturat tota aquesta activitat missionera. Israel i Palestina han tancat fronteres a causa de la Covid-19 i el flux de pelegrins s’ha aturat. Què podem fer en aquests casos? La Dra. Virgili ens proposa el pelegrinatge interior; l’entrada en un mateix, per descobrir que Déu habita també cada plec de la nostra ànima.

La Carme Escales ens explica com va néixer el monestir de Ripoll i la vida que es va anar congregant al seu voltant. Potser no tenim l’ocasió de viatjar als tres grans centres de pelegrinatge del cristianisme (Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la), però Ripoll és un exemple de com la fe va anar configurant la fesomia interior de les nostres contrades i pobles: el monestir al centre, i al voltant, totes les activitats i oficis presents a la vida de l’home. El cor de l’home, com a monestir interior, és també un lloc de pelegrinatge per descobrir que, si Déu és al centre, tota la nostra humanitat està orientada vers aquest centre que ens ordena i ens orienta.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!