El camí quaresmal s’ha iniciat al Vaticà aquest dimecres 18 de febrer amb la tradicional processó penitencial a Roma, que va des de l’església de Sant Anselm fins a la basílica de Santa Sabina, on el papa Lleó XIV ha presidit la missa del Dimecres de Cendra.

En la seva homilia, el Pontífex ha recordat que la Quaresma és un temps fort de comunitat: “Reuniu el poble, convoqueu una assemblea solemne”. Ha reconegut que avui dia resulta difícil reunir les persones i sentir-se poble, no d’una manera nacionalista i agressiva, sinó en la comunió en què cadascú troba el seu lloc. En aquest sentit, ha afirmat que “pren forma un poble que reconeix els pecats propis; és a dir, que el mal no prové de suposats enemics, sinó que ha entrat als cors, és a l’interior de la pròpia vida i s’ha d’assumir amb una responsabilitat valenta”.

Un record al Concili Vaticà II

Lleó XIV ha reivindicat una vegada més la importància del Concili Vaticà II i ha recordat la primera vegada que Pau VI, pocs mesos després de la clausura d’aquell esdeveniment —ara fa 60 anys—, va voler exaltar la imposició de la cendra com un gest públic de purificació i de connexió de l’Església amb el món.

«L’actitud de reconeixement de les pròpies faltes sorprèn el món»

Pel que fa al missatge de Dimecres de Cendra, el Sant Pare ha destacat durant l’homilia que “l’actitud de reconeixement de les pròpies faltes sorprèn el món”. Ha assenyalat que es tracta d’una actitud a contracorrent, però que, en un moment en què és tan natural declarar-se impotent davant d’un món que crema, constitueix una alternativa autèntica, honesta i atractiva.

A més, ha remarcat que l’Església existeix també com a profecia de comunitats que reconeixen els seus propis pecats: “El pecat, tot i ser personal, pren forma en els entorns reals i virtuals en què habitualment ens movem, en les actituds amb què ens condicionem mútuament, no poques vegades dins de veritables estructures de pecat de tipus econòmic, cultural, polític i fins i tot religiós”.

Finalment, el bisbe de Roma, que diumenge passat va fer la seva primera visita pastoral a una parròquia de la diòcesi de Roma, a Òstia, ha recordat que el missatge i el sentit de la cendra ressonen en el moment actual, marcat per nombroses perversions. Ha afirmat que, en la cendra que se’ns imposa, es pot sentir el pes d’un món que crema en flames; la cendra de ciutats completament desintegrades per la guerra; la cendra del dret internacional i de la justícia entre els pobles; la cendra d’ecosistemes sencers i de la concòrdia entre les persones; la cendra del pensament crític i de la saviesa local ancestral, i la cendra d’aquell sentit de la dimensió sagrada que habita en tota criatura.