La Lliga de la Mare de Déu de Montserrat ha convocat la tradicional missa de l’11 de setembre, que tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar a partir de les 10 del matí. En un comunicat, l’entitat ha animat a tots els fidels a “participar en aquest únic acte religiós de la Diada Nacional de Catalunya”.

Com recorden, la celebració commemora els defensors de les llibertats catalanes de l’11 de setembre de 1714 i està dedicada a tots els patriotes que han precedit les actuals generacions, aquells que han donat la vida per Catalunya o l’han servida amb l’esperança d’assolir ben aviat la plena realització nacional.

Aquest 2025, la missa continua la tradició ininterrompuda des de 1886. Amb motiu del Mil·lenari de la fundació del Monestir de Santa Maria de Montserrat, la celebració serà presidida pel P. Bernabé Dalmau, monjo del Monestir i director de la publicació Documents d’Església, reforçant així el vincle entre la història, la fe i la pàtria catalana.

Els orígens de la missa de la Diada

La tradició de la missa de l’11 de setembre es remunta a 1886, quan es va celebrar la primera missa commemorativa. Una esquela publicada a Lo Barcelonès anunciava:

“Aniversari en sufragi dels que moriren en defensa de les llibertats catalanes lo dia 11 de setembre de 1714. Demà a las deu del matí en la Iglésia de Santa Maria del Mar, del enderrocat barri de Ribera, se cantarà una missa de Rèquiem, ab oració fúnebre que dirà el Reverent Doctor Don Jaume Collell, Canonge de la Seu de Vich. Se suplica assistència.”

Aquesta primera missa va ser el primer acte públic de commemoració de l’11 de setembre després de 172 anys, i va reunir persones de diferents sensibilitats polítiques i religioses, incloent el sector esquerrà i federalista, amb figures com Valentí Almirall i el dramaturg Àngel Guimerà. Malgrat les tensions amb el capità general Arsenio Martínez Campos, que va imposar al bisbe que no pronunciés cap sermó, la cerimònia es va celebrar amb normalitat.

El 1899 va ser la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat qui es va fer càrrec de la celebració, mantenint-la viva al llarg dels anys, malgrat algunes dificultats, com la detenció d’Antoni Gaudí durant la cerimònia de 1924.