El Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), creat el novembre del 1981, és un servei de la Conferència Episcopal Tarraconense que té com a missió la cura de l’ensenyament de la religió catòlica a l’escola. El Matí de Ràdio Estel ha entrevistat Rafael Muñoz Melgar, coordinador del SIERC, sobre l’elaboració d’uns materials de cultura religiosa que s’oferiran als alumnes de vint-i-quatre centres públics.

Quina valoració feu d’aquest pla pilot constituït per continguts de cultura religiosa per a les escoles?

En principi, positiva. De fet, estem participant en aquest grup que està elaborant aquests continguts. Ara bé, és una valoració prudent, perquè no oblidem que es tracta d’un pla pilot. Ja fa anys que diem que el nostre alumnat de Catalunya en molt poques ocasions tria la religió catòlica, o d’altres confessions, a l’ensenyament públic. Per tant, estem parlant que un 80% de l’alumnat surt de l’educació obligatòria sense cap tipus de coneixement de cultura religiosa, més enllà del que pugui conèixer a través de la voluntat del professorat en el marc d’una legislació orgànica com és la LOMLOE, que ha foragitat de l’escola tota referència a la cultura religiosa. Des d’aquest punt de vista, és interessant que per primera vegada dos departaments: el de Justícia, del qual depèn la Direcció General d’Afers Religiosos, i el d’Educació, a través de la Direcció General de Currículum, interpretin aquest fet com un buit que calia omplir.

“Un 80% de l’alumnat surt de l’educació obligatòria sense cap tipus de coneixement de cultura religiosa”

Quines són les prevencions que teniu davant d’aquest pla pilot?

El marc orgànic en què ens movem, la LOMLOE, és un marc que encotilla molt els centres. Els plans pilot sempre acostumen a funcionar. Aquests vint-i-quatre centres, en els quals m’imagino que hi intervindran la inspecció, la direcció general…, parteixen d’una clara voluntat d’impartir aquesta cultura religiosa perquè probablement ja ho estaven fent o perquè havien descobert aquesta necessitat. La prevenció rau en la universalització. Haurem de veure com els departaments encaren aquesta universalització i de quina manera tot l’alumnat rebrà els coneixements de cultura religiosa. I això no serà fàcil perquè el pla pilot el que preveu és que, a la primària, els centres ofereixin aquests materials de cultura religiosa en les hores de gestió autònoma. I a la secundària, a través de crèdits variables i, per tant, optatius. Si en aquests moments totes les famílies, d’acord amb la llei orgànica de llibertat religiosa, no només amb el tractat de l’any 1979 que afecta l’Església catòlica, haguessin triat la seva confessió, probablement no estaríem parlant d’un nombre tan baix d’alumnes en coneixement de cultura religiosa.

“Haurem de veure com els departaments encaren aquesta universalització i de quina manera tot l’alumnat rebrà els coneixements de cultura religiosa”

Quines són les conseqüències d’aquest analfabetisme religiós que hi ha avui dia?

La conseqüència més evident és un analfabetisme cultural que impedeix viure la ciutadania plena en un país en què tradicions, llengua i patrimoni no es poden entendre sense conèixer l’herència cultural religiosa de la qual es deriva bona part de la nostra història. Des del SIERC, ja fa cinc anys que vam proposar la creació d’uns materials, arran d’un acord amb el Departament d’Educació, que vam elaborar sobre tres eixos: el genoma cultural (la història del nostre país i la història d’Europa, que és el cristianisme com a font de dret, de cultura, de patrimoni i de relació social), la filosofia (en definitiva, som hereus de la filosofia grega i romana) i l’espiritualitat. El Departament d’Educació va assumir el cost d’aquests materials i la idea era que es publiquessin, però això no es va fer en el seu moment.

Com hi participaran les diferents confessions religioses i en concret la religió catòlica?

Ja hi estan participant. En aquests moments, en els materials que s’estan elaborant hi ha participació de representants de les confessions jueva, musulmana, evangèlica i catòlica. Això és molt positiu perquè els materials s’elaboren des d’aquestes quatre grans confessions religioses, que són les majoritàries a Catalunya. Per tant, el que cerquen són aquells punts comuns, que són moltíssims. Malgrat el que es pugui pensar, tenim moltes coses en comú amb aquestes confessions religioses.

“En els materials que s’estan elaborant hi ha participació de representants de les confessions jueva, musulmana, evangèlica i catòlica”

Si aquest pla pilot tira endavant, com conviurà amb l’assignatura de religió catòlica o d’altres confessions?

Com a catòlics, oferim una assignatura de religió catòlica que es troba dins del marc curricular de la LOMLOE i de les directrius del Departament, que no és evangelització ni catequització. La religió catòlica té uns paràmetres que conviuen amb la resta d’assignatures amb un diàleg perfectament contrastat amb la pedagogia i amb la ciència, i des de l’Evangeli, ofereix una sèrie de continguts que són necessaris per a l’educació integral de l’alumne. Nosaltres no oferim religió per als catòlics, sinó per a tothom. L’Evangeli és una proposta genèrica que abasta tota la humanitat.

La classe de religió ja està concebuda en molts centres com a cultura religiosa i el mateix professorat de religió està capacitat per impartir aquesta matèria.

Sí. En aquests moments, el nostre professorat de religió catòlica és l’únic que està capacitat per oferir cultura religiosa genèrica.