Fa uns quants anys, quan estudiava a Montserrat, essent ja monjo de Poblet, em va passar un fet curiós. Assegut al cremallera, camí de Barcelona, aprofitava per preparar la traducció d’hebreu per a l’endemà. Se’m va asseure un senyor al costat, un turista potser, i en veure que llegia un text en hebreu —recordo que era del primer llibre dels Reis, del cicle d’Elies més concretament—, em va demanar en anglès si volia llegir en veu alta, amb una expressió d’agradable sorpresa: resulta que el turista era israelià. A mi em va fer gràcia i vaig començar a llegir. En arribar al NOM, com a bon deixeble del P. Ramon Ribera, vaig llegir “Adonai”. L’israelià fa fer una exclamació de sorpresa i aprovació.
He recordat aquest fet arran d’una homilia predicada a Montserrat per un bisbe, fa uns mesos, durant la qual va pronunciar el NOM que no s’ha de pronunciar. Hi ha una instrucció expressa de la Santa Seu en la qual, per respecte als nostres germans jueus i per raons teològiques i cristològiques, s’adverteix formalment de no pronunciar el tetragrama durant la celebració de la litúrgia cristiana.
És cert que les traduccions de la Bíblia de Jerusalem, i la mateixa Bíblia de Montserrat potser no hi ajuden gaire, ja que tradueixen el NOM. En canvi, la BCI el tradueix sempre per SENYOR, com ho van fer les primeres versions de la Bíblia, la grega i la llatina, i com també ho fan les versions litúrgiques. En tot cas, si és que cal traduir-lo, seria preferible, crec, transcriure’n només les consonants: YHWH, o, fins i tot, potser deixar-lo en caràcters hebreus.
La traducció grega (Kyrios) i la llatina (Dominus) ens porten a una consideració teològica important, ja que el Nou Testament dona precisament aquest nom, que és el NOM de Déu en l’Antic Testament, a Jesucrist. Per això no es pot, ni cal, pronunciar el NOM, i, de passada, des d’aquest silenci sagrat, deixem ressonar el nom de Jesús, el Verb de Déu, que aquest sí que el podem pronunciar, i en cap altre no tenim la salvació, i, de passada, ens situem correctament en el solc de la tradició espiritual en la qual nosaltres som només uns sobrevinguts.
